“Tots nosaltres estimem a les persones importants per nosaltres, que generalment són les que estan al nostre voltant, que en els moments més difícils ens ajuden sense haver-ho de demanar, els pares i mares, germans, amics…
Però també podem estimar a distància un amic, un parent, la teva parella… però això és contradictori del que hem dit abans perquè si les persones que més estimem són les que estan a prop nostre... que vol dir això? Que a les altres les estimem menys pel simple fet d’estar més lluny? Què la teva família més llunyana l’estimes menys o la trobes menys a faltar? Que no es pot tenir cap relació amb una persona que no la tinguis al teu costat?
Però aleshores quan tu li demanes una mica de distància a una persona propera i li dius que us anirà bé estar un temps separats, li estàs dient que en realitat no l’estimes o que l’estimes però en realitat no el vols tenir a prop teu? I si es així, aleshores com la pots estimar?
La distància és dolorosa i difícil, perquè no pots abraçar a aquella persona quan vols, no pots parlar amb ella cara a cara, no pots plorar amb ella si estàs malament i no la pots ajuda si està malament. A més la distància és complicada perquè mai saps que si el que et dirà la persona es veritat, si et diu que està bé perquè no et preocupis quan en realitat no és així... i aquí entra la confiança.
La distància en part fa que el vincle amb aquella persona sigui més fort i sincer. No crec que per la distància estimem més o menys, simplement estimem de maneres diferents i encara que sigui difícil i costós vull creure que la distància és superable; perquè jo admeto, i es que és així, que jo estimo i no només estimo, sinó que estimo a distància.”
Elisenda Fuentes
su explotación y de su su alienación. Eh ahí la extraña modernidad de nuestra época, al igual que los esclavos de la antigüedad y los siervos de la edad media y que los obreros de las primeras revoluciones industriales, estamos hoy en día frente a una clase totalmente esclavizada solo que no lo sabe o, mas bien, no lo quiere saber. Ellos ignoran la rebelión que debería ser la única reacción legítima de los explotados, aceptan sin discutir la vida lamentable que se planeó para ellos. La renuncia y la resignación son la fuente de su desgracia. Eh ahí la pesadilla de los esclavos modernos que no aspiran sino a ser llevados por la danza macabra del sistema de la alienación."
e los varón rojo volvieran a tocar juntos era improbable… pero también sucedió, Nadal desbancando del número uno a Federer, una periodista convertida en princesa, el 12-1 contra malta…