Aquell disabte tot pintava malament, no teniem el baló i havia tingut un mal pressagi.
No havia arrivat el descans ja estava a la dutxa. Un simple esquins, però que portaria conseqüències a tant llarg termini.
El fisio no va tardar gens en arreglar-me el turmell, i en dues setmanes vaig tornar a jugar, però no tot estava normal.
Després de les dues setmanes parat, era necessari eixir a correr per agafar la forma, però aquí vaig trobar el pitjor problema. Als pocs minuts d'eixir a correr la part externa del bessó començava a carregar-se molt ràpidament, fins fer-me parar. Al principi pensava que això ere normal i que s'aniria passant, i així vaig anar passant els mesos, fins que un dia em faig enfadar i vaig dir prou. Vaig anar al metge, cosa que haguera tingut que fer fa molt de temps, ja que és una simple lesió que te una recuperació molt ràpida i comoda.
L'elongació dels tendons del peroneal anterior, és la principal conseqüència d'aquell esquins, però és un senzill defecte en la recuperació que té molt fàcil solució.
A partir d'ara ja comença la costa avall, espero poder tornar a competir en pocs mesos i jugar com sé i no he pogut demostrar aquesta temporada.
Un meset i tot arreglat!!
