tag:blogger.com,1999:blog-12712013870659973852024-03-21T15:35:52.340+01:00Jordiet.vilaJordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.comBlogger29125tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-48710274868446023562014-09-23T16:07:00.003+02:002014-09-23T16:07:54.770+02:00Discurs d'Emma Watson a l'ONU<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> En aquests moments en els que pareix que l'igualtat de generes ja haja passat de moda, es molt agradable escoltar aquestes paraules de l'actriu Emma Watson que ens donen l'oportunitat de reflexionar i canviar el nostre dia a dia per un món millor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">“Hoy lanzamos la campaña HeForShe. Me dirijo a vosotros porque necesito
vuestra ayuda. Debemos intentar movilizar al mayor número posible de
hombres y jóvenes para que sean defensores del cambio. No sólo queremos
hablar de ello. Queremos intentarlo y asegurarnos de que es tangible.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />Me nombraron Embajadora de buena voluntad de ONU Mujeres hace seis
meses. Cuanto más hablaba de feminismo, más me daba cuenta de que luchar
por los derechos de las mujeres se ha convertido demasiado a menudo en
un sinónimo de odio contra los hombres. Si hay algo que sé con certeza
es que esto tiene que finalizar. Para que conste, el feminismo por
definición es la creencia de que los hombres y los mujeres deberían
tener igualdad de derechos y oportunidades. Esta es la teoría política,
económica y social de la igualdad de sexos.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />Cuando tenía ocho años, me llamaron mandona porque quería dirigir una
obra de teatro que habíamos organizado para nuestros padres. Cuando
tenía 14 años, empecé a ser sexualizada por ciertos elementos de los
medios de comunicación. A los 15, mis amigas empezaron a dejar los
equipos de deporte porque no querían parecer masculinas. A los 18, mis
amigos varones no podían expresar sus sentimientos.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /> Decidí que era feminista. A mí no me resultó complicado, pero mis
recientes investigaciones me han mostrado que el feminismo se ha
convertido en una palabra poco popular. Las mujeres están eligiendo no
ser identificadas como feministas. Aparentemente, esa expresión es
percibida como demasiado fuerte, demasiado agresiva, aisladora,
anti-hombre, e incluso inatractiva.</span><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">¿Por qué esta palabra se ha hecho tan incómoda? Creo que es un derecho
que me paguen lo mismo que a mis compañeros hombres. Creo que es un
derecho que pueda tomar decisiones sobre mi propio cuerpo. Creo que es
un derecho que las mujeres estén involucradas por mí en las políticas y
decisiones que afectarán mi vida. Creo que es un derecho que
socialmente, se me ofrezca el mismo respeto que a los hombres.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
Pero tristemente, puedo decir que no hay ni un solo país en el mundo en
el que las mujeres puedan esperar estos derechos. Ningún país del mundo
puede decir todavía haber conseguido la igualdad de géneros. Estos
derechos están considerados como derechos humanos pero soy una de las
afortunadas.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
Mi vida es un privilegio porque mis padres no me quisieron menos porque
naciera niña. Mi colegio no me limitó porque fuera niña. Mis profesores
no asumieron que llegaría menos lejos porque daría a luz a un hijo
algún día. Estas influencias son las embajadoras de igualdad de género
que me han hecho lo que soy ahora. Pueden no saberlo pero son las
feministas involuntarias que necesita el mundo hoy. Necesitamos más de
ellas.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
Si seguís odiando la palabra, no es la palabra lo que es importante. Es
la idea y la ambición que hay detrás de ello, porque no todas las
mujeres han recibido los mismos derechos que yo. De hecho,
estadísticamente, muy pocas lo han conseguido.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
En 1997, Hillary Clinton hizo un famoso discurso en Pekín sobre los
derechos de las mujeres. Desafortunadamente, muchas de las cosas que
ella quería cambiar siguen existiendo hoy en día. Lo que me llamó la
atención es que menos del 30% de la audiencia eran hombres. ¿Cómo
podemos lograr el cambio en el mundo cuando sólo la mitad está invitada o
se le recibe para participar en la conversación?</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
Hombres, me gustaría aprovechar esta oportunidad para extenderos una
invitación formal. La igualdad de géneros es vuestra cuestión también.
Porque hasta la fecha, he visto el papel de mi padre poco valorado por
la sociedad. He visto a hombres jóvenes sufrir enfermedades mentales,
siendo incapaces de pedir ayuda por miedo a que ello les haga menos
hombres. De hecho, en el Reino Unido el suicidio es la mayor causa de
muerte de los hombres entre 20 y 49 años, eclipsando los accidentes de
tráfico, el cáncer y las enfermedades cardiovasculares. He visto a
hombres sentirse frágiles e inseguros por lo que se considera éxito
masculino. Los hombres tampoco tienen los beneficios de la igualdad.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
No hablamos muy a menudo de los hombres siendo presos de estereotipos
de géneros pero puedo ver que existen. Cuando sean libres, las cosas
cambiarán para las mujeres como consecuencia natural. Si los hombres no
necesitan ser agresivos para ser aceptados, las mujeres no se verán
obligadas a ser sumisas. Si los hombres no necesitan controlar, las
mujeres no tendrán que ser controladas.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
Tanto los hombres como las mujeres deberían sentirse libres para ser
sensibles. Tanto los hombres como las mujeres deberían sentirse libres
para ser fuertes. Es hora de que veamos los géneros como un espectro en
lugar de dos ideales opuestos. Deberíamos dejar de definirnos por lo que
no somos y empezar a definirnos por lo que somos. Podemos ser más
libres y esto es de lo que trata HeForShe. Es sobre la libertad. Quiero
que los hombres acepten la tarea para que sus hijas, sus hermanas y sus
madres puedan ser libres de prejuicios pero también que sus hijos tengan
el permiso de ser vulnerables y humanos también que reclamen partes de
ellos que habían abandonado, y con ello, sean una versión más verdadera y
completa de ellos mismos.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
Podréis pensar: ¿Quién es esta chica de Harry Potter? ¿Qué hace en la
ONU? Yo también me lo he estado preguntando a mí misma. Todo lo que sé
es que me preocupa este problema y que quiero mejorarlo. Y habiendo
visto lo que he visto, y teniendo esta oportunidad, siento que es mi
responsabilidad decir algo. El estadista Edmund Burke dijo que todo lo
que necesita para que triunfen las fuerzas del mal es que los hombres
buenos y las mujeres buenas no hagan nada.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
Mientras me ponía nerviosa por este discurso y pasaba mis momentos de
duda, me decía a mi misma firmemente: Si no soy yo, ¿quién? Si no es
ahora, ¿cuándo? Si se os asaltan dudas cuando una oportunidad se os
presenta a vosotros, espero que estas palabras os ayuden. Porque la
realidad es que si no hacemos nada, nos llevará 75 ó 100 años antes de
que las mujeres puedan esperar ser pagadas lo mismo que los hombres por
el mismo trabajo. 15,5 millones de niñas se casarán siendo niñas durante
los próximos 16 años. Y al paso que vamos, no será hasta 2086 cuando
todas las niñas africanas de zonas rurales puedan tener educación
secundaria.</span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
Si creéis en la igualdad, podéis ser una de las feministas
involuntarias de las que hablaba anteriormente y por eso os aplaudo.
Debemos luchar por un mundo unido, y la buena noticia es que tenemos una
plataforma. Se llama HeForShe. Os invito a dar el paso, ser vistos y
preguntaros: si no soy yo, ¿quién? Si no es ahora, ¿cuándo? Gracias.”</span><br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<i><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Emma Watson </span></i></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='400' height='320' src='https://www.youtube.com/embed/pTG1zcEJmxY?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
Font: El país (http://smoda.elpais.com/articulos/discurso-emma-watson-onu/5345)</div>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-34228826491694070182013-03-24T16:06:00.000+01:002013-03-24T16:06:17.501+01:00El Gran Wyoming<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"> A banda de la seva faceta humorística, quan es posa serios també val la pena escoltar-lo:</span></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="color: white;">.</span> </span></span></div>
<iframe frameborder="0" height="450" src="https://www.facebook.com/video/embed?video_id=10151241854186076" width="695"></iframe>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-34255963758700534962013-03-07T12:29:00.001+01:002013-03-07T12:30:14.118+01:00Hugo Chávez<h6 align="justify"><font size="3"><font style="font-weight: normal">"<em>Hugo Chávez es un demonio. ¿Por qué? Porque alfabetizó a 2 millones de venezolanos que no sabían leer ni escribir, aunque vivían en un país que tiene la riqueza natural más importante del mundo, que es el petróleo. Yo viví en ese país algunos años y conocí muy bien lo que era. La llaman la "Venezuela Saudita" po<img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 2px 6px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: right; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" border="0" align="right" src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSqjcmor8Wti-KfrkH-3xcz8MEDtQQ_M-vzyj2Wma9XKpEGa9rZ" width="223" height="238">r el petróleo. Tenían 2 millones de niños que no podían ir a las escuelas porque no tenían documentos. Ahí llegó un gobierno, ese gobierno diabólico, demoníaco, que hace cosas elementales, como decir "Los niños deben ser aceptados en las escuelas con o sin documentos". Y ahí se cayó el mundo: eso es una prueba de que Chávez es un malvado malvadísimo. Ya que tiene esa riqueza, y gracias a que por la guerra de Iraq el petróleo se cotiza muy alto, él quiere aprovechar eso con fines solidarios. Quiere ayudar a los países suramericanos, principalmente Cuba. Cuba manda médicos, él paga con petróleo. Pero esos médicos también fueron fuente de escándalos. Están diciendo que los médicos venezolanos estaban furiosos por la presencia de esos intrusos trabajando en esos barrios pobres. En la época en que yo vivía allá como corresponsal de Prensa Latina, nunca vi un médico. Ahora sí hay médicos. La presencia de los médicos cubanos es otra evidencia de que Chávez está en la Tierra de visita, porque pertenece al infierno. Entonces, cuando se lee las noticias, se debe traducir todo. El demonismo tiene ese origen, para justificar la máquina diabólica de la muerte.</em>"</font></font></h6> <h6 align="justify"><font size="3"><br><font style="font-weight: normal"> <font style="font-weight: bold">Eduardo GALEANO</font></font></font></h6> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-45503062173662292462013-02-07T00:21:00.001+01:002013-02-07T00:21:42.554+01:00Records intensament vius<blockquote> <p align="justify"> Bé, m'ha costat molt arribar fins aquí. No és només el fet d'escriure, sinó el fet de parlar de tu, crec que m'ha costat molt. Però ja fa un any i sis mesos que va ocórrer i, encara que moltes de les preguntes que em feia aquell dia continuen sense resposta, crec que la millor forma de retret homenatge i de treure un somriure al recordar-te, és contar tot allò que vam fer junts, les petits coses, els instants que vam viure i que tant vam gaudir durant mols anys. Per això intentaré escriure cada cop d'alguna vivència que vam tindre junts, no sempre agradables, però que sempre van ser un plaer viure-les al teu costat.</p> <p align="justify"> Un dels primers records que em va venir al cap va ser el d’un dels últims partits d’aquella darrera lliga. Era a Rossell, jo tenia un mal dia i no vaig estar bé ni ho vaig donar tot sobre el camp, això era una cosa que ell mai podia entendre. El seu esperit de lluita i la seva força eren impressionants, és sens dubte una de les coses que més admiro d’ell, aquell dia vam discutir, ens vam cridar durant tot el partit i vam acabar farts l’un de l’altre. </p> <p align="justify"> Va ser el meu capità algunes temporades, i crec que és el millor capità que mai he pogut tenir, reuneix totes les característiques d’un gran lider i és únic transmetent la seva força als altres. Però un lider també ha de ser humà, i ha de comprendre i saber estar al costat dels seus quan ho necessiten. </p> <p align="justify"> Només va xiular l’arbitre el final, no ens va caler dir-nos res, una mirada, una disculpa i una abraçada. Ens havíem entès l’un a l’altre sense obrir la boca. Només després de molts anys junts havíem arribat fins a aquest punt, on tots dos sabíem el que havíem fet malament i, al mateix temps confiàvem en l’altre, sabent que això no tornaria a passar, que els dos havíem après la lliçó.</p> <p align="justify"> Es veritat que en els moments bons, es quan millor t’ho passes i més a gust et trobes amb la gent, però més que això, en els moments complicats s’aprenen moltes lliçons que et son de molta ajuda per a la vida. </p> <p align="justify"> Pot ser, d’aquell partit no tinga cap record bo, però mai oblidaré aquell instant, et vaig entendre i sabia que m’havies entès, i no va ser necessari res més, en una mirada tot es va arreglar.</p></blockquote> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-9702406034884470732012-11-25T10:49:00.001+01:002012-11-25T10:49:59.559+01:00Carta de Suso Cela Seoane<p align="justify"><b> “<em>(…) Del módulo de respeto, ahí es obligatorio realizar todo tipo de actividades, se fomenta el chivateo y tienes que aguantar las más burdas arbitrariedades de los carceleros. El “respeto” es impuesto por el temor y el chantaje. Acatas todo o te llevamos a aislamiento, por ejemplo.<img style="margin: 0px 6px; display: inline; float: right" alt="" align="right" src="http://www.presos.org.es/funcionesPHP/verimagen.php?id=00321" width="164" height="232"></em></b> <p align="justify"><b><em> Hace cosa de un par de meses el juzgado de vigilancia me estimó tener vis a vis con dos amigos, pues bueno, la cárcel no lo acata y no pasa nada; con la prepotencia acostumbrada como está sucediendo con la sentencia de Estrasburgo que declara ilegal la “Doctrina Parot” y que se excarcele a una presa vasca de inmediato. Pues no la acatan y se quedan tan anchos. Y me imagino que no la acatarán o buscarán algún subterfugio legal para no cumplirla. Pues imagínate la que han liado para soltar a un preso enfermo que no le queda ni un año de vida, imagínate que tienen que soltar a cien presos políticos de golpe.</em></b></p> <p align="justify"><strong><em> Pero bueno, que te voy a contar de esta prepotencia que no estéis viviendo ahí fuera, en la calle con todas las medidas que están tomando y la represión que las acompaña. Claro que la resistencia también se está extendiendo y es cierto que falta mucha conciencia política, pero lo bueno que tienen estas épocas, es que son muy ilustrativas y educativas. (...)</em></strong></p> <p align="justify"><strong><em> Lo que si sé es que está empezando a darse un fenómeno significativo que irá en aumento; y es la generalización y ampliación de los presos políticos. Ahora ya no solo están encarcelando “terroristas” sino que están deteniendo y encarcelando a sindicalistas, mineros en lucha, los que luchan contra los desahucios, a los que expropias supermercados, la represión se generaliza a todo el mundo, con la que los presos políticos también irán en aumento y se generaliza a cualquiera que luche, como el franquismo. Sin duda tejer la denuncia y la solidaridad con todos los presos políticos cobra mayor importancia</em>.”</strong></p> <p align="right"><a title="http://www.presos.org.es/" href="http://www.presos.org.es/"><strong>http://www.presos.org.es/</strong></a></p> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-55756618397975809642012-09-14T19:17:00.001+02:002012-09-14T19:20:38.904+02:00Amor a distància<h6 align="justify"><font size="2" face="Leelawadee"> <font face="Arial"> “Tots nosaltres estimem a les persones importants per nosaltres, que generalment són les que estan al nostre voltant, que en els moments més difícils ens ajuden sense haver-ho de demanar, els pares i mares, germans, amics…<a href="http://lh6.ggpht.com/-c4Oi3YMo37k/UFNmj7KDA5I/AAAAAAAACb4/0Z72iU2ne_E/s1600-h/Como-mantener-el-amor-a-distancia%25255B16%25255D.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 30px 6px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: right; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="Como-mantener-el-amor-a-distancia" border="0" alt="Como-mantener-el-amor-a-distancia" align="right" src="http://lh6.ggpht.com/-3CDI4sANqjo/UFNmkycbN0I/AAAAAAAACcA/k6cLiwidGW8/Como-mantener-el-amor-a-distancia_thumb%25255B12%25255D.jpg?imgmax=800" width="174" height="132"></a></font></font></h6> <h6 align="justify"><font size="2"> Però també podem estimar a distància un amic, un parent, la teva parella… però això és contradictori del que hem dit abans perquè si les persones que més estimem són les que estan a prop nostre... que vol dir això? Que a les altres les estimem menys pel simple fet d’estar més lluny? Què la teva família més llunyana l’estimes menys o la trobes menys a faltar? Que no es pot tenir cap relació amb una persona que no la tinguis al teu costat?</font></h6> <h6 align="justify"><font size="2"> Però aleshores quan tu li demanes una mica de distància a una persona propera i li dius que us anirà bé estar un temps separats, li estàs dient que en realitat no l’estimes o que l’estimes però en realitat no el vols tenir a prop teu? I si es així, aleshores com la pots estimar?</font></h6> <h6 align="justify"><font size="2"><a href="http://lh3.ggpht.com/-ktszV09-CUY/UFNml1pYSqI/AAAAAAAACcI/wOZEOENiur4/s1600-h/Como-mantener-el-amor-a-distancia%25255B7%25255D.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 0px 6px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: left; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="Como-mantener-el-amor-a-distancia" border="0" alt="Como-mantener-el-amor-a-distancia" align="left" src="http://lh3.ggpht.com/-uErCXFE5zYw/UFNmm6oAd6I/AAAAAAAACcQ/GP-zFDWU-K0/Como-mantener-el-amor-a-distancia_thumb%25255B5%25255D.jpg?imgmax=800" width="175" height="117"></a> La distància és dolorosa i difícil, perquè no pots abraçar a aquella persona quan vols, no pots parlar amb ella cara a cara, no pots plorar amb ella si estàs malament i no la pots ajuda si està malament. A més la distància és complicada perquè mai saps que si el que et dirà la persona es veritat, si et diu que està bé perquè no et preocupis quan en realitat no és així... i aquí entra la confiança.</font></h6> <h6 align="justify"><font size="2"> La distància en part fa que el vincle amb aquella persona sigui més fort i sincer. No crec que per la distància estimem més o menys, simplement estimem de maneres diferents i encara que sigui difícil i costós vull creure que la distància és superable; p</font><font size="2">erquè jo admeto, i es que és així, que jo estimo i no només estimo, sinó que estimo a distància.”</font></h6> <p align="right"><em><strong>Elisenda Fuentes</strong></em></p> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-89022358258756671442012-07-22T02:42:00.001+02:002012-07-22T02:45:34.601+02:00Esclavitud moderna<h6 align="justify"><font size="3" face="Segoe UI"> <font face="Tahoma"> <font style="font-weight: normal">"La servidumbre moderna es una esclavitud voluntaria, consentida por la muchedumbre de esclavos que se arrastran por la faz de la tierra. Ellos mismos compran las mercancías que los esclavizan cada vez mas, ellos mismos buscan un trabajo cada vez mas alienante que se les otorga si demuestran estar suficientemente amansados, ellos mismos eligen los amos a quienes deberán servir. Para que esta tragedia absurda pueda tener lugar ha sido necesario despojar a esa clase de la conciencia de <img style="margin: 12px 6px 12px 12px; display: inline; float: right" alt="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQE40qXFG9_kwxVz12jz4fTaidaZxr9wCEGKaLDUs0Dv-CNTUab2D07PsajaUpjTScbcHewPYcK5Byi9KoLt38A4yHQe6hpW8YqiUu4rnsKzKJ955XRmrP62FO5WDRZVxFIUxnk6HMUy2y/s1600/La+moderna+y+deliciosa+esclavitud+del+BlackBerry2.png" align="right" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQE40qXFG9_kwxVz12jz4fTaidaZxr9wCEGKaLDUs0Dv-CNTUab2D07PsajaUpjTScbcHewPYcK5Byi9KoLt38A4yHQe6hpW8YqiUu4rnsKzKJ955XRmrP62FO5WDRZVxFIUxnk6HMUy2y/s1600/La+moderna+y+deliciosa+esclavitud+del+BlackBerry2.png" width="248" height="231">su explotación y de su su alienación. Eh ahí la extraña modernidad de nuestra é</font><font style="font-weight: normal">poca, al igual que los esclavos de la antigüedad y los siervos de la edad media y que los obreros de las primeras revoluciones industriales, estamos hoy en día frente a una clase totalmente esclavizada solo que no lo sabe o, mas bien, no lo quiere saber. Ellos ignoran la rebelión que debería ser la única reacción legítima de los explotados, aceptan sin discutir la vida lamentable que se planeó para ellos. La renuncia y la resignación son la fuente de su desgracia. Eh ahí la pesadilla de los esclavos modernos que no aspiran sino a ser llevados por la danza macabra del sistema de la alienación."</font></font></font></h6> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-5838423267516957762012-07-11T20:33:00.001+02:002012-07-14T14:43:11.565+02:00Sal de mi corazón, ahí tienes la puerta.<div align="justify">
<span style="font-family: Berlin Sans FB;"> “</span><i><span style="font-family: Berlin Sans FB;">Estas enfadado, y no puedo hacer nada, porque yo soy la culpable y lo hecho hecho está.<br />Que estaba mal, sola, desorientada, de todo.. pero No se puede perdonar, mi humillación es tan grande como la gravedad de lo que te hice. Tu rostro se va volviendo lentamente hacía la salida de mi corazón, de algo que poco a poco habíamos construido, alejándose de mi amor, de mi. </span></i></div>
<div align="justify">
<i><span style="font-family: Berlin Sans FB;"> Es gracioso, yo, hace unos meses fardaba, reía contigo, soñaba con tus besos, vivía para ti, y por ti. Pero en esta vida nada es eterno y yo me he cansado de nuestras tardes, de nuestros besos, d<a href="http://lh6.ggpht.com/-SiOQRkFbPuk/T_3JPENkttI/AAAAAAAAB4M/9mA-YAuQd0I/s1600-h/pc%25255B7%25255D.png"><img align="right" alt="pc" border="0" height="142" src="http://lh6.ggpht.com/-AVsxpwRTr2o/T_3JPx_JARI/AAAAAAAAB4U/mco2BaI6OYE/pc_thumb%25255B12%25255D.png?imgmax=800" style="background-image: none; border-bottom: 0px; border-left: 0px; border-right: 0px; border-top: 0px; display: inline; float: right; margin: 24px 6px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" title="pc" width="151" /></a>e lo nuestro, al fin y al cabo.</span></i></div>
<div align="justify">
<i><span style="font-family: Berlin Sans FB;"> Me he aburrido de ser una esclava, aunque yo lo hubiera elegido. Y cuando te aburres buscas otro entretenimiento, y eso es lo que hice, se que no tiene perdón, pero mira, así sabes que yo no era la adecuada, que hay mas y mejores que yo. No soy ni la mas guapa, ni la mas lista, ni creí que me merecía algo mejor que tu. Simplemente mi mente se elevó hasta el nivel mas peligroso y después de unas partidas: Game over.</span></i></div>
<div align="justify">
<i><span style="font-family: Berlin Sans FB;"> Se que está mal, y que no se como me atrevo a decírtelo, si en realidad no me debería atrever a decírmelo a mi misma.</span></i></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Berlin Sans FB;"><i> Pero un engaño es algo del que tenías que enterar, así que espero que seas feliz, lo siento.</i>”</span></div>
<div align="right">
<b><span style="font-family: Comic Sans MS;">Anónimo</span></b></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-12028426134586306192012-06-09T16:22:00.001+02:002012-06-09T16:23:21.534+02:00Mindscape<div style="padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; width: 653px; padding-right: 0px; display: block; float: none; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-top: 0px" id="scid:5737277B-5D6D-4f48-ABFC-DD9C333F4C5D:40a1cf40-a2ec-43ce-8a0c-a824d3cc1d28" class="wlWriterEditableSmartContent"><div id="1bff6642-090b-414b-ad1c-8377ebed19a1" style="margin: 0px; padding: 0px; display: inline;"><div><a href="http://www.dailymotion.com/video/xr61cf_mindscape_shortfilms?from_fb_popup=1&code=AQDtw8Pviljg4LvVBfnSP-mSTdT1jEsu8YaciV3_0fNj8Kr6ihjCzrQXvy_hVMr6WVsUDZ5_5nyQ_KF5TRIUG_dkIOopi8FfDc3pzmOW1IX0nru4ndGrLhL9dpt66bjwgMTl-QfUFvhLtZOk7-m6YJN3t_QSAQPCQ11-zvlQw4gChajvnvuzJCztKAdI4_s1TDo#_=_" target="_new"><img src="http://lh3.ggpht.com/-oTdnnHVj5Mk/T9NcV678kWI/AAAAAAAAB2s/DljqRVG3t44/video461f66149889%25255B19%25255D.jpg?imgmax=800" style="border-style: none" galleryimg="no" onload="var downlevelDiv = document.getElementById('1bff6642-090b-414b-ad1c-8377ebed19a1'); downlevelDiv.innerHTML = "<div><object width=\"653\" height=\"367\"><param name=\"movie\" value=\"http://www.dailymotion.com/swf/xr61cf&related=0\"><\/param><param name=\"allowFullScreen\" value=\"true\"><\/param><param name=\"allowScriptAccess\" value=\"always\"><\/param><embed src=\"http://www.dailymotion.com/swf/xr61cf&related=0\" type=\"application/x-shockwave-flash\" width=\"653\" height=\"367\" allowFullScreen=\"true\" allowScriptAccess=\"always\"><\/embed><\/object><\/div>";" alt=""></a></div></div></div> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS">Un curt grabat a l’INSA de Toulouse pel grup d’anglés:</font></p> <p align="center"><a href="http://lh6.ggpht.com/-1be37Fm5wUQ/T9NcMx1PAuI/AAAAAAAAB2c/XKaJNIynzeo/s1600-h/IMG_2946%25255B10%25255D.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto; padding-top: 0px" title="IMG_2946" border="0" alt="IMG_2946" src="http://lh6.ggpht.com/-ZF7tS9hhbwA/T9NcNpI06KI/AAAAAAAAB2g/n0iZvZE0Csg/IMG_2946_thumb%25255B7%25255D.jpg?imgmax=800" width="620" height="420"></a></p> <p><font face="Comic Sans MS"><em> Foto: Pablo Renard, Dani Hervás, Matthieu Bugeaud, Anna Sitjà i Jordi Sales.</em></font></p> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-54860278122497315482012-06-08T23:23:00.001+02:002012-07-15T00:58:19.684+02:00Amores improbables<div align="justify"> “<i><span style="font-family: comic sans ms">La real academia define la palabra imposible como algo que no tiene facultad ni medios para llegar a ser o suceder, y define improbable como algo inverosímil, que no se funda en una razón prudente. Puestos a escoger a mí me gusta más la improbabilidad que la imposibilidad, como a todo el mundo supongo. La improbabilidad duele menos y deja un resquicio a la esperanza a la ética. </span></i></div> <div align="justify"><i><span style="font-family: comic sans ms"> Que David ganara a Goliat era improbable… pero sucedió, un afroamericano habitando en la casa blanca era improbable… pero sucedió, qu<img style="margin: 6px 6px 6px 12px; display: inline; float: right" align="right" src="http://sonpareja.com/wp-content/2011/04/alejate-de-un-amor-imposible.jpg" width="222" height="143">e los varón rojo volvieran a tocar juntos era improbable… pero también sucedió, Nadal desbancando del número uno a Federer, una periodista convertida en princesa, el 12-1 contra malta…</span></i> </div> <div align="justify"><i><span style="font-family: comic sans ms"> El amor, las relaciones, los sentimientos… no se fundan en una razón prudente, por eso no me gusta hablar de amores imposibles, sino de amores improbables.</span></i>”</div> <div style="text-align: right"> </div> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-23345716766323078862012-05-31T17:22:00.001+02:002012-05-31T17:27:59.888+02:00Espanya som tots<p align="justify"> “<em>Com ja sabeu la final de La Copa de futbol d'enguany més que un esdeveniment futbolístic ha estat un aparador on s'han exposat internacionalment les misèries d'aquell projecte nacional anomenat Espanya. Les declaracions dels polítics, els decibels de l'himne, els escorcolls a les aficions, les detencions i les pallisses només per xiular, la saliva podrida de la caverna mediàtica. Tot ben amerat pel dogmatisme més secular de tots els que van pensar i continuen pensant la seua nació com una reconquesta perpètua sobre aquell que és diferent. Xiular un himne és sempre una falta de respecte, és ben cert, sobretot perquè amb cada himne s'identifiquen unes personetes, totes amb el seu coret i els seus sentiments més o menys profunds. Si a més ho fa una massa de gent tan gran a través de totes les televisions del món, estem davant d'un esdeveniment polític de primer ordre, d'un impacte emocional directe a les consci<em><font size="3"><img style="margin: 12px 6px 0px 12px; display: inline; float: right" alt="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpGhWK4aQPlAaT5PMYFjyv7722LBhvTQg2wVyuTMD3h7m2yq6Yv4uDWXSwtlPPvjLz1bPJpbbwnADkzAoS6_B7kzVdFr14m2FM3oephXMWAAas7-aYcENGe5hDWiex9EGAcQWYhLx6wnI/s1600/140374_ppsoe.jpg" align="right" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpGhWK4aQPlAaT5PMYFjyv7722LBhvTQg2wVyuTMD3h7m2yq6Yv4uDWXSwtlPPvjLz1bPJpbbwnADkzAoS6_B7kzVdFr14m2FM3oephXMWAAas7-aYcENGe5hDWiex9EGAcQWYhLx6wnI/s1600/140374_ppsoe.jpg" width="280" height="115"></font></em>ències de la massa . Un territori del tot propici per ser aprofitat com a cortina de fum i esquer electoral davant la fallida imminent del sistema. Res de nou sota el sol, és veritat, el PPSOE , i també PNV i CiU, sempre s'han aprofitat de les sentiments més banals per tapar les seus vergonyes socials i també, és clar, per dissimular amb banderes un patriotisme que no han demostrat a l'hora de defensar al poble.</em></p> <p align="justify"><em> És inevitable trobar-se aquestos dies amb gent pròxima que no entén per què es barreja el futbol amb la política i que se senten dolguts per la falta de respecte amb un himne amb el qual s'identifiquen, Espanya som tots, et diuen. El marc conceptual en el què juguen és gairebé perfecte, respecte, esport, convivència, apoliticisme. Dins de la presó de vidre on viuen des de fa anys, el futbol i Espanya són les pedres filosofals de tota la seua existència. El manà diví que reben tots els dies, a totes les hores, per la tele, la ràdio i el diaris de la banca. Una Espanya, un Rey, una llengua, dos equips de futbol i dos partits per a votar. A partir d'ahí el Non Plus Ultra, la conflictivitat social, fer-se de mala sang i perdre alguns amics.</em> <p align="justify"><em> Fins fa quatre dies les ments pensants de l'espanyolisme podrien haver optat per una Espanya més simpàtica, allò que en deien plurinacional. Podrien haver aprofitat tots aquest anys de Joan Carlisme per integrar les llengües no castellanes dins del seu concepte de país, explicar en les terres monolingües castellanes que si en alguns llocs parlem altres llengües no és per fotre a ningú. Des de la televisió pública de l'estat haurien po<img style="margin: 12px 6px 0px; display: inline; float: right" alt="http://blocs.mesvilaweb.cat/media/U1NNTSBMb3MgUmV5ZXMgY29uIGxhIHJvamEtRjY1MHg2NTA=_223154_6103_1.jpg" align="right" src="http://blocs.mesvilaweb.cat/media/U1NNTSBMb3MgUmV5ZXMgY29uIGxhIHJvamEtRjY1MHg2NTA=_223154_6103_1.jpg" width="308" height="230">gut donar eixida a programes, sèries, música i llibres en les llengües que parlen la quarta part d'habitants de l'estat. Que a Madrid i a Sevilla ens escoltaren i ens vegeren directament com al que som més enllà del mapeta que Franco els va clavar al cap. Però mai va ser així perquè, més enllà d'una certa tolerància en alguns sectors, no va haver-hi mai amor només un desig ferotge de conquesta. I no van estimar mai l'idioma més antic d'Europa, ni van pensar mai que el gallec el parlen 200 milions de persones al món, ni que el segon idioma de l'estat té una producció cultural immensa de la què podrien gaudir plenament si no foren tant tancats de ment.</em></p> <p align="justify"><em> Però el nacionalisme espanyol va tirar pel camí més recte, l'exclusió i el recel. Si no hi ha feeling per a qúestions culturals quan parlem de diners el tema ja se'n va de mare. Espanya és avui una bandera que serveix per despistar al personal, l'atiaran els virreis de Lehman Brothers fins que se'ls caiga a trossos i no en quede estaca en paret.</em> <p align="justify"><em> Hi ha una altra Espanya possible, diuen, i els carrers s'omplin de banderes republicanes i Spanish Revolution. Tenen tota la meua simpatia i pot ser arribe un dia en que no caldrà xiular l'himne espanyol, no ho sé. Només sé que Espanya no som tots, que tal i com està estructurada avui és el malson i el mur de contenció per a un futur digne de molts pobles de l'estat. Ara toca patir l'Eurocopa, espere que els eliminen prompte.”</em> <p align="right"><strong>Josep Nadal</strong> </p> <p align="right"><a title="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/223154" href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/223154">http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/223154</a></p> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-78944847143067690702012-05-22T20:24:00.001+02:002012-05-22T21:00:57.822+02:00Y luego se preguntan porque no nos sentimos españoles…<img style="margin: 12px 6px 0px; display: inline; float: right" alt="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCNhj3cMSQVMATGSOKas-BMzgQlbWUS5PNK2ADEHsnlTWvMyqL2r1LSk_tDE3dfDgLbCpYgVF2dTZlnU1tnyfr3RTZ1EXQLAZu0deIL4V4bfsyeGYMcEgcxlKIhNhRLEqqwMdcml_RJnk/s400/Copa+rey+barca+bilbao.jpg" align="right" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCNhj3cMSQVMATGSOKas-BMzgQlbWUS5PNK2ADEHsnlTWvMyqL2r1LSk_tDE3dfDgLbCpYgVF2dTZlnU1tnyfr3RTZ1EXQLAZu0deIL4V4bfsyeGYMcEgcxlKIhNhRLEqqwMdcml_RJnk/s400/Copa+rey+barca+bilbao.jpg" width="354" height="266"> <blockquote></blockquote> <p align="justify"> Jodidos por que los dos equipos finalistas de la copa sean un equipo vasco y otro catalán, se han puesto manos a la obra para intentar molestar lo máximo posible a ambos, como si la gente no tuviese ya bastante con la que nos están organizando desde Madrid.</p> <p align="justify"> Primero fue el señor Florentino Pérez quien, con el consentimiento de la Federación Española de Fútbol, vetó el Santiago Bernabeu como campo para la final, por unas supuestas obras en los baños, que además de estar más que discutida su existencia, no creo que sean una causa de tal calibre como para cambiar la sede de la final de la copa.</p> <p><img style="margin: 0px 6px 0px 0px; display: inline; float: left" alt="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-KTqSTftaJ3n5N5IfuFiSPrzpeu5IPlv7pmJ_Ak2g8YH9oKJR0gEsfm8xl1kSHVF7_c5XFxs-3NTAbjLKCflEb93qT2ahFlL-Jr4zLyLhxHEq5x1M94MHMd1E096nEhbRZ3_Cl8JOnJE/s320/pitada+al+rey.jpg" align="left" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-KTqSTftaJ3n5N5IfuFiSPrzpeu5IPlv7pmJ_Ak2g8YH9oKJR0gEsfm8xl1kSHVF7_c5XFxs-3NTAbjLKCflEb93qT2ahFlL-Jr4zLyLhxHEq5x1M94MHMd1E096nEhbRZ3_Cl8JOnJE/s320/pitada+al+rey.jpg" width="143" height="191"></p> <p align="justify"> No contentos con eso, la excelentísima condesa de Murillo y grande de España, Esperanza Aguirre, que como ya ha arreglado lo de la crisis, tiene tiempo para inventar nuevas reglas en el fútbol español: "Lo que no puede es convertirse en un acto de manifestación hostil hacia España y los españoles. Por eso, si se produce la pitada, el partido se suspende, se celebra a puerta cerrada y ya verá usted cómo no se vuelve a producir". Palabras muy en la línea de este gobierno actual, coartando las libertades y la libertad de expresión y de manifestación mas concretamente, y si a quien se perjudica es a vascos y catalanes pues mucho mejor.<a href="http://lh3.ggpht.com/-wq5gCQoOiGU/T7vZ0LuTPNI/AAAAAAAABxo/YCVh4M-G3OM/s1600-h/ig%25255B19%25255D.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 6px 6px 0px 12px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: right; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="ig" border="0" alt="ig" align="right" src="http://lh5.ggpht.com/-waYfLN1_KhQ/T7vZ1ICBBiI/AAAAAAAABxw/cI2KiYBLNgw/ig_thumb%25255B24%25255D.jpg?imgmax=800" width="78" height="78"></a></p> <p align="justify"> Harto de oír que no se debe politizar el fútbol, que el fútbol no va con la política… y ahora porque jueguen equipos de Euskadi y Catalunya se tienen que cambiar las reglas?</p> <p align="justify"><a href="http://lh3.ggpht.com/-mm-F_ExuqQE/T7viYRtqmkI/AAAAAAAAByQ/LTj6BGFssV8/s1600-h/image%25255B2%25255D.png"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 12px 6px 0px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: left; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="image" border="0" alt="image" align="left" src="http://lh5.ggpht.com/-_wyh4jWF0_g/T7viaMF5FtI/AAAAAAAAByY/oxPt2WlYDkE/image_thumb.png?imgmax=800" width="244" height="175"></a> Por si la presidenta de la comunidad no había calentado ya suficiente la final, mejor dicho los momentos previos a la final, un juzgado de Madrid ha tenido la brillante idea de autorizar una manifestación falangista por la unidad de España el mismo día, con la clara finalidad de no provocar altercados por las calles. Y finalmente, para asegurar definitivamente la tranquilidad y calmar la crispación que los vascos puedan traer ellos debido rencor que tienen hacia España, por supuesto totalmente infundado, han denegado el permiso de la “Athletic Hiria” el jueves, la zona de reunión de los aficionados athléticos en Madrid. Por lo visto, se debe permitir reunirse a un grupo de falangistas el día de la final Athletic-Barça, pero no se puede permitir que haya un lugar habilitado para esos terroristas radicales que vienen a ver la final, un dia antes de ella. Siempre priorizando la lógica a los ideales, por supuesto.</p> <p align="justify"> Solo espero que no haya muchos altercados el día de la final, por mucho que desde Madrid se empeñen en putearnos y provocarnos de forma abusiva, supongo que para sacar titulares en sus periódicos de: “Vascos y catalanes provocan altercados en Madrid!” para seguir engañando a sus fieles creyentes, como siempre ocultando <font color="#000000">y manipulando lo que les da la gana. </font><a href="http://lh6.ggpht.com/-eMbFi9DBfV8/T7vZ1wjHCmI/AAAAAAAABx4/18_OigYS88w/s1600-h/ig%25255B11%25255D.jpg"><font color="#000000"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 12px auto 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="ig" border="0" alt="ig" src="http://lh4.ggpht.com/-8ez5cN4ahoo/T7vZ3MDsWJI/AAAAAAAAByA/i2JQCJmfKzI/ig_thumb%25255B15%25255D.jpg?imgmax=800" width="654" height="362"></font></a></p> <p><font color="#000000"> Y luego se preguntarán porque no nos sentimos españoles…</font></p> <p align="center"><font size="3"><strong>¡Aupa Athletic y Visca el Barça!</strong></font></p> <p><font color="#ffffff">:</font></p> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-88766161001706599002012-05-19T00:24:00.001+02:002012-05-20T17:53:47.476+02:00Dedicatoria a un amor<p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>“Tu corazón es blanco como la leche,</em></font> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>tu sonrisa es tan bella que me hipnotiza,</em></font> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>tu pelo es negro como mis noches que sueño con vos</em></font> <p align="center"><em><font size="3" face="Comic Sans MS">y sabes lo que quiero de ti</font><font size="3" face="Comic Sans MS"> y aún no lo tengo,</font></em> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>es tu amor y tu corazón,</em></font> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>y se que no los tendré nunca</em></font> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>porque hay alguien que me ganó la batalla</em></font> <p align="center"><em><font size="3" face="Comic Sans MS">sin haber luchado por vos</font><font size="3" face="Comic Sans MS">.</font></em> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>Solo me queda tu amistad,</em></font> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>que un día llegará alguien mas joven y mas fuerte</em></font> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>y me la va a quitar</em></font> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>pero luchare por ti</em></font> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>y siempre lo haré,</em></font> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>y solo doy las gracias por haber nacido,</em></font> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>y valió la pena porque te conocí a ti, </em></font> <p align="center"><font size="3" face="Comic Sans MS"><em>y me iré de este mundo con la sonrisa en los labios.” </em></font> <p align="right"><font size="3" face="Comic Sans MS"><strong>Anònim</strong></font></p> <p align="right"><strong><font color="#ffffff" size="3" face="Comic Sans MS">.</font></strong></p> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-47422851688309992912012-05-19T00:07:00.001+02:002012-05-20T21:09:34.604+02:00Querido señor Presidente: es usted un hijo de puta, usted y sus ministros.<p align="left"><em> “Se lo digo así, de entrada, porque sé que nunca va a leerme, como nunca lee usted libros, ni nada más que periódicos deportivos como usted mismo ha confirmado, jactándose, como buen español de ser un ignorante. No se engañe, por eso lo han votado tanta gente. Perdonen los demás el exabrupto, pero es que está demostrado que somos lo que nuestros padres nos han educado, y si usted y sus ministros son como son, es porque sus madres muy bien no lo han hecho. A pesar de los colegios de pago, de pertenecer a la oligarquía de épocas dictatoriales, etc. <img style="margin: 36px 6px 6px 10px; display: inline; float: right" alt="" align="right" src="http://www.votoenblanco.com/photo/art/default/3837499-5757936.jpg?v=1329227814" width="261" height="261"></em></p> <p align="justify"><em> Verá usted, señor presidente. Lo que más me molesta no es que usted sea un bastardo malnacido, sino un ignorante, y sobre todo un mentiroso. Se presentó a unas elecciones diciendo que no haría cosas que ahora hace. Dijo hace tiempo que la posibilidad de una amnistía fiscal le parecía injusta y absurda, y no ha tardado ni tres meses en recurrir a esta medida de forma injusta y absurda, como señala el diputado de IU Alberto Garzón al que usted y sus secuaces ningunean como a cualquier otro que no sea seguidor suyo. Ésa es la democracia que ustedes entienden, ignorar a los representantes de la ciudadanía que no les afín. Usted dijo que la Sanidad y la Educación no se tocaban, y la han tocado pero bien. A la banca nada, y eso que los grandes expertos en economía señalan que, o le metemos mano a sus amigos de las finanzas, o nos vamos a pique. </em></p> <p align="justify"><em> Le voy a explicar unas cuantas cosas dado que usted es un ignorante que lee prensa deportiva en lugar de libros de historia, economía o política. Durante los años 20 hubo gente que tuvo la genial idea de crecer mucho, por encima de sus posibilidades como ahora tienen ustedes tan de moda decirnos. Tanto que incluso a Churchill, para salir de la situación de postguerra, se le ocurrió revalorizar la libra, lo que trajo bajada de sueldos y aumento de las horas de trabajo. No sólo no se creció por encima de lo esperado sino que destruyó la posibilidad de crear un modelo sostenible de crecimiento basado en el consumo, lo que permite terciarizar una economía y hacerla verdaderamente competitiva. Eso es ser un país desarrollado y no ganar mundiales de fútbol. Cuando llegó la crisis del 29 y la posterior recesión mundial en los 30, en un país tan poco sospechoso de socialista, comunista o lo que ustedes quieran, como EEUU, decidieron adoptar una cosa llamada New Deal, que consistió, entre otras cosas, en subir los sueldos y bajar las horas de trabajo. Como consecuencia, había más puestos de trabajo para cubrir esas horas de menos, y los que salían de su trabajo lo invertían en consumo, lo que reactivó la economía y permitió al país dar un definitivo empujón hacia arriba para salir victorioso de una Guerra Mundial que libró en tres continentes. </em></p> <p align="justify"><em> Por si usted no lo sabe, las medidas que está ejecutando han conseguido lo contrario. Hablo en pasado porque tal vez no lo sepa, pero no hay nada nuevo en los famosos "recortes". Argentina, Chile, Polonia, Rusia y así hasta un largo etc de países engrosan una horrible lista de fracasos de las políticas neoliberales de Milton Friedman y el Consenso de Washington que desde los 70 llevan intentando hacernos creer que sumergir a un país en el shock económico es una salida a la crisis. Jamás las medidas de la Escuela de Chicago han funcionado. Jamás un país ha salido de la crisis de esa forma. Jamás una sociedad se ha beneficiado de ello. Por el contrario, ha generadosuicidios, deterioro del Estado del Bienestar (que ustedes insisten en decir que se ha terminado mientras vemos cómo crece y se desarrolla en otros países de nuestro entorno) y ha destruido el futuro de numerosas generaciones.</em></p> <p align="justify"><em><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto; padding-top: 0px" border="0" alt="http://static.helektron.com/wp-content/uploads/2012/01/rajoy-empleo-impuestos.jpg" src="http://static.helektron.com/wp-content/uploads/2012/01/rajoy-empleo-impuestos.jpg" width="620" height="350"></em></p> <p align="justify"><em> Usted miente, señor Presidente, y es sumamente peligroso. Porque el anterior era un inútil, pero usted es un pirómano en mitad de un incendio. El otro creía vivir en el País de las Maravillas y usted nos está sumiendo en el País de los Horrores. Toda política fiscal que no se base en la generación de riqueza, toda medida relativa al empresariado que no atienda prioritariamente a las empresas que cotizan más del 60% de sus ganancias en forma de sueldos e impuestos en España (y no Repsol, que solamente invierte un 20% y ahora la defienden como española; hay empresas extranjeras que reparten más beneficios al conjunto del país), todo lo que no sea alumbrar un futuro basado en la investigación y no en el trabajo precario, es destruir el futuro del país. A usted y sus secuaces se les llena la boca diciendo que hay que fomentar el emprendedorismo, y en lugar de ello desarrollan un plan basándose en los ideales especulativos de los dirigentes de la CEOE cuyo historial de empresas arruinadas por la especulación de la que ellos salen indemnes mientras el Estado se hace cargo de los parados que dejan es absolutamente bochornosa. Eliminan de todo plan de emprendedores la posibilidad del emprendedor social y generan únicamente una nueva casta de tiburones amparados en una reforma laboral neofeudal. </em></p> <p align="justify"><em> Ustedes se olvidan que los países desarrollados como EEUU, Alemania, Francia, etc., invierten entre el 2'6 y el 3'4% del PIB en I+D+I. España no sólo necesita un esfuerzo superior (en torno al 6%) para ponerse a su altura sino que ustedes nos bajan la inversión del 1'3% al 0'9%. Para entendernos, usted que sólo lee sobre deportes, es la diferencia entre inventar un coche, y fabricarlo. Quien lo inventa tiene los beneficios de todos y cada uno de los coches que se venden. Quien lo fabrica sólo de las unidades que salen de su fabrica. ¿Dónde se inventan los coches? En Alemania, por citar un caso. ¿Dónde se fabrican? En España, Polonia o Rumania. Es evidente de quiénes estamos más cerca, pues. Al darle el hachazo que usted le ha dado a la investigación nos condena a ser un país de camareros, portaequipajes, y por supuesto de trabajadores poco o nada cualificados que trabajemos para empresas extranjeras a sueldos miserables mientras tenemos la moneda de los países con mejor calidad de vida. Si seguimos en el euro es para vivir como ellos, no para que ustedes nos hagan vivir como en Botsuana con precios de París. <a href="http://lh4.ggpht.com/-UqXqGU22TkY/T7k7YLAWKLI/AAAAAAAABxU/rMbrMfVDJ1g/s1600-h/image%25255B3%25255D.png"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 10px auto 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="image" border="0" alt="image" src="http://lh4.ggpht.com/-AxrXXsXsUQM/T7k7ZgAwe0I/AAAAAAAABxc/Iofs4-9_vjU/image_thumb%25255B1%25255D.png?imgmax=800" width="604" height="476"></a></em></p> <p align="justify"><em> Usted nos está suicidando económicamente. Tal vez no sepa quién es Paul Kruggman, pero es Premio Nobel de Economía. Para él es evidente que usted nos miente o no quiere darse cuenta de que no estamos ni siquiera en recesión, sino en fase de depresión, y sus medidas nos hunden cada vez más. Ha aceptado ser el banco de pruebas del FMI, cuyas medidas ya arruinaron a varios países, pregunte si no por Grecia o Italia donde están fracasando estrepitosamente. Usted no le dice a la gente que estamos metidos en una III Guerra Mundial cuyas armas no son de fuego, sino que tienen a forma de experimentos socio-económicos, donde los tanques son agencias de calificación de la deuda, donde los países utilizan a los ciudadanos para intereses ajenos a estos, y donde, al final, la gente está muriendo y sufriendo, como en cualquier guerra. Usted nos dice que es bueno meter a cuarenta alumnos por clase, que es bueno que haya menos profesores, menos médicos, menos atención sanitaria, y a veces pienso que simplemente usted es gilipollas, que no puede ser que actúe con maldad. Y créame, lo sigo pensando. Los malos seguramente son otros, usted no tiene la inteligencia suficiente para darse cuenta de todo eso. Sí la tiene, en cambio, para saber que todo esto puede traer revueltas sociales, agitación en la calle. Por eso va a aprobar una medida por la cual será terrorismo y condena criminal resistirse a la voluntad del Gobierno expresada en sus brazos de coerción, es decir, al policía. Como yo le estoy diciendo esto, seguramente me acusará de terrorismo por incitar a la gente a decirle a usted las verdades a la cara. </em></p> <p align="justify"><em><img style="margin: 2px 10px 0px 0px; display: inline; float: left" alt="http://2.bp.blogspot.com/_WUVNeta-aQA/S849O5TKz7I/AAAAAAAACFA/00Rc3iNqtyQ/s320/RAJOY-IMPUESTOS.gif" align="left" src="http://2.bp.blogspot.com/_WUVNeta-aQA/S849O5TKz7I/AAAAAAAACFA/00Rc3iNqtyQ/s320/RAJOY-IMPUESTOS.gif" width="255" height="244"> Señor Presidente, usted no quiere decirlo porque la Führer Merkel le amenaza desde el IV Reich que se ha instalado. No es una exageración, oiga, que lo dice hasta el Financial Times que como todo el mundo sabe es muy de izquierdas sin duda. Estamos metidos en mitad de una III Guerra Mundial, vuelvo a repetírselo, y no es una idea únicamente mía, sino de gente de esa que ha estudiado, tiene doctorados, ha dado clase en varias universidades, ha viajado por el mundo, ha leído mucho, mucho, habla varios idiomas, ha vivido diferentes procesos de crisis y recuperación, y a algunos también les gustan los deportes. Pero también ven que ustedes nos metieron una primera fase de Movimientos Financieros que ahogaron nuestra economía y ahora nos meten en una fase de Posiciones para hundirnos en el shock, en el miedo, en la angustia. </em></p> <p align="justify"><em> Solo le deseo que si algún día la sociedad se rebela, salimos a la calle, tomamos los poderes públicos, proclamamos una Asamblea Constituyente, convocamos un referéndum sobre la forma de Estado, disolvemos los partidos actuales y los obligamos a refundarse en partidos que atiendan a las ideologías políticas y no a las económicas, establecemos un sistema de elecciones realmente democráticas, nos salimos de la moneda alemana (llamada también euro) y establecemos pactos bilaterales con los países importantes, invertimos en educación e investigación. Si todo eso pasa y empieza con una mecha que la sociedad enciende. Si pasa y asaltamos su palacete en la Moncloa, ojalá usted esté ya camino del exilio en Berlín.</em></p> <p align="justify"><em></em> <em>O lo va a pasar mal. Muy mal.”</em></p> <p align="justify"><em>"Los recortes se aceptan por una de las fuerzas mas importantes de la humanidad, el miedo." <br>Para que la maldad florezca, sólo hace falta que la gente buena no haga nada (Edmund Burke)</em></p> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-31873228103147756722012-05-17T18:57:00.001+02:002012-05-17T19:00:58.158+02:00Tot acaba, tot comença<p align="justify"><font size="3" face="Comic Sans MS"> Hi ha moments en la vida on et dones compte que hi ha d’haver-hi un canvi, que si les coses vam malament ha de ser per algun motiu i no per mala sort, llavors ha de trobar les peces que has de canviar per poder arreglar el mecanisme i que funcione d’una forma adequada o acceptable, al menys. </font></p> <p align="justify"><font size="3" face="Comic Sans MS"> La vida, com tot, està basada en cicles, cicles que tard o d’hora acaben per deixar pas a nous cicles diferents, i coses que en un temps funcionaven d’una manera ara ja no funcionen d’aquesta i es necessari canviar aquesta forma de ferles. No es que sigui millor o pitjor que abans, simplement les coses canvien al transcurs de la vida i tu t’has d’adaptar a elles, si la vida fos sempre igual també seria molt avorrida.</font></p> <p align="justify"><font size="3" face="Comic Sans MS"> No és per cap fet en concret, poc a poc et dones compte que els fets no ocorren de la mateixa manera que abans encara que tu continuïs fent el mateix i per tant hi ha que buscar noves maneres de fer front als nous reptes que la vida et posa al davant. Així que no queda mes que posar-se a la feina i treballar per trobar aquestes noves vies que et porten a allò que es desitja.</font></p> <p><font color="#ffffff" size="3" face="Comic Sans MS">.</font></p> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-69335084857801523502012-05-13T15:29:00.001+02:002012-05-13T23:41:32.906+02:00Meravelles de Barcelona<p align="justify"><a href="http://lh6.ggpht.com/-09g5HZBZ-R0/T6-2pIyyRYI/AAAAAAAAA20/W5t5UZAjJRs/s1600-h/IMG_0756%25255B10%25255D.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 6px 6px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: right; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_0756" border="0" alt="IMG_0756" align="right" src="http://lh3.ggpht.com/-yGQr_3DKsWo/T6-2p8s82YI/AAAAAAAAA28/SuNy0Bpew08/IMG_0756_thumb%25255B7%25255D.jpg?imgmax=800" width="176" height="117"></a><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> Quan vaig escoltar que era l’últim partit del Pep a casa em vaig adonar que mai havia anat a veure el Barça de Pep al Camp Nou, i com que era l’última oportunitat, vaig comprar l’entrada quasi sense pensar-ho. Una vegada fet, vaig pensar que ja que anava a la ciutat pagava la pena quedar-se a veure les meravelles de la ciutat Condal.<a href="http://lh3.ggpht.com/-w3zgYI5kaaE/T6-2q__MM4I/AAAAAAAAA3E/k4MCoMxBguo/s1600-h/IMG_0779%25255B12%25255D.jpg"><font size="3" face="Comic Sans MS"><a href="http://lh3.ggpht.com/-w3zgYI5kaaE/T6-2q__MM4I/AAAAAAAAA3E/k4MCoMxBguo/s1600-h/IMG_0779%25255B12%25255D.jpg"><font size="3" face="Comic Sans MS"></a></font></font></font></span> </p> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"><font size="3" face="Comic Sans MS"></a></font></a></font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"></span><font size="3" face="Comic Sans MS"> </font></div> <div align="justify"><a href="http://lh5.ggpht.com/-RQprNoBYbC8/T6_zGvozeMI/AAAAAAAAA98/STQIy-aThpI/s1600-h/IMG_0779%25255B7%25255D.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 22px 6px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: right; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_0779" border="0" alt="IMG_0779" align="right" src="http://lh6.ggpht.com/-Pb_QBU1naMs/T6_zHRddn6I/AAAAAAAAA-E/jwIqCWXjljk/IMG_0779_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="115" height="169"></a></div> <div align="justify"> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> Era cap al mig dia quan vaig arribar, i pels voltants del camp ja es notava l’ambient blaugrana d’una nit de partit important. Després d’entrar a l’hostal i menjar alguna cosa vaig anar cap al museu, per veure tots els nous titols que hi han des </font><a href="http://lh4.ggpht.com/-CYh4yBBXRyU/T6-2sedPrGI/AAAAAAAAA3Q/Rg-Y3RjSFSI/s1600-h/IMG_0838%25255B7%25255D.jpg"><font size="3"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 10px 11px 0px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: left; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_0838" border="0" alt="IMG_0838" align="left" src="http://lh5.ggpht.com/-5gJpqjamzjo/T6-2s5uyXaI/AAAAAAAAA3c/MOk_Jus2uVo/IMG_0838_thumb%25255B4%25255D.jpg?imgmax=800" width="86" height="58"></font></a><font size="3">de l’última vegada que hi vaig estar. Baixar per les mateixes escales que utilitzen els jugadors per sortir al camp, passejar pels vestuaris i passadissos, veure aquelles copes que tant havies vist per televisió… començava un dia d’emocions.<a><font size="3" face="Comic Sans MS"><a><font size="3" face="Comic Sans MS"><a><font size="3" face="Comic Sans MS"></a></font></font></font></font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"></font></span> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> Després de la visita, i com aperitiu, em vaig dirigir cap al mini-estadi on el Barça B s’enfrontava a l’Elx. No va ser un gran partit, poques ocasions, el Barça va dominar durant els 90 minuts, però va ser l’Elx qui, aprofitant un contraatac, va fer el 0-1 definitiu. Tot i així, vam poder veure les j</font><a href="http://lh4.ggpht.com/-MO2ONHeHlpc/T6-2t_HRVxI/AAAAAAAAA3k/eRnua7rUHLU/s1600-h/IMG_0972%25255B5%25255D.jpg"><font size="3"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 75px 6px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: right; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_0972" border="0" alt="IMG_0972" align="right" src="http://lh5.ggpht.com/-S8F0VYTp90k/T6-2u7vy4bI/AAAAAAAAA3s/4Sex4or1hoo/IMG_0972_thumb%25255B7%25255D.jpg?imgmax=800" width="172" height="147"></font></a><font size="3">oves promeses del club que asseguren l’estil de joc blaugrana.</font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"></span> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> Per la nit, el camp s’anava omplint ràpidament al fer-se l’hora, i quan va començar el partit, el camp estava ple fins a les banderes, tot i la poca importància del partit era una nit especial al Camp Nou. Era una nit de festa, la gent cantava, s’ho passava bé, mentre al camp, el Barça amb Messi al capdavant ens regalava un altre gran partit per recordar. Però aquesta vegada els 4 gols de Leo van quedar com una anècdota, el protagonista era Pep. Ell només estava pel partit, però les dedicatòries de l’argenti i les veus dels assistents li agraíem constantment tot el que ens ha fet gaudir durant aquests 4 anys.</font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"></span> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"></font></span> <span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> </font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"><a href="http://lh3.ggpht.com/-tdiOcOXSdAA/T6_0EuhN2vI/AAAAAAAABBI/xKwZu0uyc94/s1600-h/Camp%252520Nou%252520p3%25255B5%25255D.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="Camp Nou p3" border="0" alt="Camp Nou p3" src="http://lh5.ggpht.com/-5OM1NxNmKv8/T6_zL42CXHI/AAAAAAAAA-U/a1znNiM-hX8/Camp%252520Nou%252520p3_thumb%25255B5%25255D.jpg?imgmax=800" width="679" height="181"></a></font></a><a href="http://lh4.ggpht.com/-ZcSyeLmuvqQ/T6-2xut-dvI/AAAAAAAAA4E/Qiba0-Ppq6o/s1600-h/IMG_1023%25255B3%25255D.jpg"><font size="3"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 18px 10px 0px 2px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: left; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_1023" border="0" alt="IMG_1023" align="left" src="http://lh5.ggpht.com/-2WGWfUwY_1Y/T6-2yhRPbmI/AAAAAAAAA4M/izGLtVo7kAM/IMG_1023_thumb.jpg?imgmax=800" width="244" height="164"></font></a></span></div> <div align="justify"> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> A la fi del partit, i amb la graderia fent l’onada, va arribar l’hora del comiat. Tot el camp aplaudint i amb crits de Guardiola! Guardiola!, Pep es va acomiadar amb un emocionant discurs i un fins aviat que tots desitjàvem. Com a les celebracions dels títols, la festa va acabar amb la roda de tots els jugadors i el cos tècnic al cercle central.</font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"></font></span> </div> <div align="justify"><font size="3" face="Comic Sans MS"> </font></div> <div align="justify"><a href="http://lh3.ggpht.com/-Aiw4g003cZE/T6-2zW4qvvI/AAAAAAAAA4U/0ojEmxXT_9o/s1600-h/IMG_1194%25255B5%25255D.jpg"><font size="3" face="Comic Sans MS"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 0px 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: right; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_1194" border="0" alt="IMG_1194" align="right" src="http://lh6.ggpht.com/-PopjjiFHPto/T6-20Dci86I/AAAAAAAAA4Y/v3Giu2wcTEg/IMG_1194_thumb%25255B2%25255D.jpg?imgmax=800" width="88" height="130"></font></a><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> El diumenge pel matí em vaig aixecar aviat però poder visitar Barcelona en tan sols un dia, tot un repte!. Vaig eixir de l’hostal, a la voreta del Camp Nou, en direcció al nord on son els carrers mes inclinats de la ciutat. Creuant la Diagonal i seguint per la ronda del General Mitre vaig arribar al Parc Güell. Em vaig dirigir a la part alta del turó per veure Barcelona i em vaig trobar amb un cantant meravellós que amenitzava l’estança.</font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"></span> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><a href="http://lh3.ggpht.com/-S--hyVclhTw/T7AqZmocPNI/AAAAAAAABuw/e17Tx6UVALQ/s1600-h/barna-p14.jpg"><font size="3"><a href="http://lh6.ggpht.com/-Y4QfKBwQ3fw/T7AqbiArk7I/AAAAAAAABu8/jWDGusi3sYc/s1600-h/barna-p1.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto; padding-top: 0px" title="barna p1" border="0" alt="barna p1" src="http://lh5.ggpht.com/-fSGkBA-_dZQ/T6_zOCuVmhI/AAAAAAAAA-k/lTpS3nTjV_Y/barna%252520p1_thumb.jpg?imgmax=800" width="679" height="77"></a></font></a></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> </font><a href="http://lh3.ggpht.com/-iblIWWEnoQ0/T6-2252s-NI/AAAAAAAAA4w/nB7VN9YdZTQ/s1600-h/IMG_1290%25255B7%25255D.jpg"><font size="3"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 30px 10px 0px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: left; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_1290" border="0" alt="IMG_1290" align="left" src="http://lh3.ggpht.com/-EyyYv_5w_o4/T6-23v4R-vI/AAAAAAAAA44/3V29KnCedC4/IMG_1290_thumb%25255B3%25255D.jpg?imgmax=800" width="193" height="130"></font></a></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> Després vaig continuar per la zona alta, i vaig anar baixant a poc a poc veient tots els racons i meravelles que Gaudí ens va deixar pel parc, des de la seva casa, passant per les columnes, el mirador i fins arribar al drac de l’entrada, i sempre acompanyat de una musica molt original i molt agraïda que anaven tocant pels racons del parc. </font><a href="http://lh4.ggpht.com/-fEcyr5THfrw/T6-24tYqoLI/AAAAAAAAA5E/NeUBTqOJ9dY/s1600-h/IMG_1367%25255B4%25255D.jpg"><font size="3"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 56px 6px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: right; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_1367" border="0" alt="IMG_1367" align="right" src="http://lh6.ggpht.com/-MAzMpGQCmUc/T6-25Tv5DbI/AAAAAAAAA5I/eL08tt-D2co/IMG_1367_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="145" height="216"></font></a></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"></span> </div> <div align="justify"><font size="3" face="Comic Sans MS"></font> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><a href="http://lh5.ggpht.com/-q0lw7Z5Kxp8/T6-26cvM9sI/AAAAAAAAA5Q/FOuU4hukKrU/s1600-h/IMG_1360%25255B5%25255D.jpg"><font size="3"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 8px 6px 0px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: left; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_1360" border="0" alt="IMG_1360" align="left" src="http://lh3.ggpht.com/-xCNo10zZxks/T6-27Mf7EjI/AAAAAAAAA5Y/KHfQz7LGAIU/IMG_1360_thumb%25255B6%25255D.jpg?imgmax=800" width="179" height="122"></font></a><font size="3"> Després d’esmorzar pels jardins del parc, vaig començar a baixar cap al centre, i en arribar a la Sagrada Família em vaig trobar amb una agradable sorpresa, s’estava disputant la milla sagrada família, amb alguns dels millors corredors de la península.</font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"></font></span> </div> <div align="justify"><a href="http://lh5.ggpht.com/-N1G2rpF5Zio/T6-28AoBPTI/AAAAAAAAA5g/mDbVD8KnWeM/s1600-h/matibarna%25255B5%25255D.jpg"><font size="3" face="Comic Sans MS"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 2px 6px 0px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: left; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="matibarna" border="0" alt="matibarna" align="left" src="http://lh5.ggpht.com/-Vdg2KrO3Fkc/T6-28pur0MI/AAAAAAAAA5s/-LsneA0i6Bw/matibarna_thumb%25255B3%25255D.jpg?imgmax=800" width="304" height="245"></font></a></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> Des de la Sagrada Família, em vaig aproximar a la Plaça de les Glòries Catalanes per veure de prop de la Torre Agbar. Tornant per la Diagonal, vaig arribar fins el Passeig de Gràcia on vaig fer una parada davant de la Pedrera per menjar i llegir el diari on recordaven l’emotiva nit anterior.</font></span></div> <div align="justify"><font size="3" face="Comic Sans MS"></font> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> Una vegada recuperades les forces, vaig continuar pel Passeig de Gràcia fins arrivar a la Plaça de Catalunya que estava plena de gent, al igual que la Rambla. Passant per Canaletes i per alguna paradeta, vaig arribar al Liceu, i per la Plaça Reial em vaig dirigir a la Catedral pels estrets carrers del barri gòtic.</font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"></font></span> </div> <div align="justify"><a href="http://lh6.ggpht.com/-XADuVP05HRk/T7AqcRbIdvI/AAAAAAAABvE/a-aYDFFc1ZY/s1600-h/IMG_16037.jpg"><font size="3" face="Comic Sans MS"><a href="http://lh4.ggpht.com/-FjZdfRrcZms/T7Aqd34kqFI/AAAAAAAABvQ/D_5gIE4eWgg/s1600-h/IMG_1603.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto; padding-top: 0px" title="IMG_1603" border="0" alt="IMG_1603" src="http://lh3.ggpht.com/-1RNwuPRz2e0/T6_zQzZo5VI/AAAAAAAAA-0/6fBAotaKeRQ/IMG_1603_thumb.jpg?imgmax=800" width="679" height="207"></a></font></a><a href="http://lh4.ggpht.com/-FHkA_51Xku8/T6-2_b67xVI/AAAAAAAAA6E/sm6g57MPriA/s1600-h/IMG_1837%25255B4%25255D.jpg"><font size="3" face="Comic Sans MS"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 18px 6px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: right; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_1837" border="0" alt="IMG_1837" align="right" src="http://lh5.ggpht.com/-ea6oNvoEhkE/T6-3AJQpkBI/AAAAAAAAA6I/6GMkuQ5_rtw/IMG_1837_thumb%25255B1%25255D.jpg?imgmax=800" width="218" height="147"></font></a></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> </font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3">Passant pel mercat de Sta. Caterina vaig arribar al Parc de la Ciutadella, ple de gent estirada per la gespa, gaudint d’un agradable diumenge. Mentre els xiquets jugaven i algunes parelles feien un passeig amb barca pel llac, un grup de joves feia percussió corporal dins una petita pèrgola, que sorprenia a aquells que ens arrimàvem a escoltar. </font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"></font></span> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><a href="http://lh4.ggpht.com/-94JcoZqtRhE/T6-3A4ol2QI/AAAAAAAAA6U/wcjmludfIpg/s1600-h/IMG_2141%25255B5%25255D.jpg"><font size="3"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 0px 6px 0px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: left; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_2141" border="0" alt="IMG_2141" align="left" src="http://lh4.ggpht.com/-02CAO8GvwfE/T6-3B9btlGI/AAAAAAAAA6c/3gbEtDHt8VM/IMG_2141_thumb%25255B5%25255D.jpg?imgmax=800" width="216" height="109"></font></a><font size="3"> Després de veure el Parlament de Catalunya, vaig sortir del Parc cap al passeig del port on hi havien molts transatlàntics que van anar sortit poc a poc. Passant pel Mirador de Colom, em vaig dirigir cap al castell de Montjuïc, on després duna llarga pujada vaig poder veure Barcelona des de l’altra banda, a més de tota la costa propera a la ciutat amb els seus vaixells, grans i petits.</font><a href="http://lh4.ggpht.com/--j-RJlhsfF4/T6-3CYzDP5I/AAAAAAAAA6k/yHQOvReC-EA/s1600-h/vespradabarna%25255B7%25255D.jpg"><font size="3"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 8px 6px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: right; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="vespradabarna" border="0" alt="vespradabarna" align="right" src="http://lh6.ggpht.com/-ZpuXYnik_Ig/T6-3DZV5PNI/AAAAAAAAA6s/KjS5ohtT124/vespradabarna_thumb%25255B3%25255D.jpg?imgmax=800" width="304" height="213"></font></a></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"></span> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3" face="Comic Sans MS"></font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> Dalt del castell vaig berenar i, sense bateria a la càmera, em vaig dirigir cap a l’hostal per a descansar, passant per la Plaça Espanya. Després d’un llarg recorregut d’uns 31,8 Km, em vaig relaxar als sofàs de la sala d’oci de l’hotel, on vaig poder conversar i jugar al bitllar amb uns francesos i uns xinesos que hi havia a l’hotel, per poc després caure cansat sobre el llit. </font></span></div> <div align="justify"><font size="3" face="Comic Sans MS"></font> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> </font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3">Dilluns al matí, vaig agafar el cotxe per visitar la zona olímpica de Montjuïc i per fotografiar la Plaça Espanya, les Fonts de Montjuïc i el Palau d’Alfons XIII. Després d’esmorzar dins les piscines olímpiques, vaig tornar al cotxe per pujar al Tibidabo, les millors vistes de Barcelona. Vaig visitar la ermita i vaig passejar per la muntanya gaudint de les espectaculars vistes que ens deixa la ciutat de Barcelona als peus del Tibidabo.</font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"></font></span> </div> <div align="justify"><a href="http://lh4.ggpht.com/-tX8KWeS8qIY/T7Aqe94EYRI/AAAAAAAABvU/ndFS2Nrl4kw/s1600-h/barna-p4-tibidabo4.jpg"><font size="3" face="Comic Sans MS"><a href="http://lh5.ggpht.com/-zU_pp6Nak-c/T7Aqgl5yk_I/AAAAAAAABvg/YLa6hzXewKk/s1600-h/barna-p4-tibidabo.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto; padding-top: 0px" title="barna p4 tibidabo" border="0" alt="barna p4 tibidabo" src="http://lh5.ggpht.com/-QxOCuWLus_c/T6_zS7xCWcI/AAAAAAAAA_A/wJ0iNF8L_ww/barna%252520p4%252520tibidabo_thumb.jpg?imgmax=800" width="679" height="128"></a></font></a></div><font size="3" face="Comic Sans MS"> <br></font> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> Després de dos dies impressionants, vaig pujar al cotxe per deixar Barcelona i tornar cap a Toulouse. Però com quedava molt de dia, vaig arrimar-me a Roses per dinar a la vora de la platja, passant abans per Empuriabrava per conèixer els famosos carrers-canals del poble. Després de passejar per la platja de Roses, em vaig dirigir a la cala on es troba el Bulli, una bonica caleta perduda dins un parc natural, que fan encara mes atractiu l’encant del restaurant de Ferran Adrià.</font></span></div> <div align="justify"><font size="3" face="Comic Sans MS"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"></span></font> </div> <div align="justify"><a href="http://lh5.ggpht.com/-NgPsIqrbY1Q/T7AqhR0zq-I/AAAAAAAABvo/HESwzsbnX6Q/s1600-h/roses-p14.jpg"><font size="3" face="Comic Sans MS"><a href="http://lh4.ggpht.com/-LgTbxE4RIZY/T7Aqitod1NI/AAAAAAAABv0/UIgI8QJAK0g/s1600-h/roses-p1.jpg"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: block; float: none; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; margin-left: auto; border-left-width: 0px; margin-right: auto; padding-top: 0px" title="roses p1" border="0" alt="roses p1" src="http://lh4.ggpht.com/-s9wYiUwknJ8/T6_zW2XNC-I/AAAAAAAAA_Y/nO-C-QrjEk4/roses%252520p1_thumb.jpg?imgmax=800" width="679" height="128"></a></font></a><a href="http://lh4.ggpht.com/-_KrB38tFOGM/T6-3IERQZBI/AAAAAAAAA7U/mFb8sFNk9AM/s1600-h/IMG_2893%25255B4%25255D.jpg"><font size="3" face="Comic Sans MS"><img style="background-image: none; border-right-width: 0px; margin: 25px 6px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; display: inline; float: right; border-top-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; padding-top: 0px" title="IMG_2893" border="0" alt="IMG_2893" align="right" src="http://lh5.ggpht.com/-YfWOeO29ydc/T6-3JE89zzI/AAAAAAAAA7Y/AXi0eQoeEPw/IMG_2893_thumb%25255B3%25255D.jpg?imgmax=800" width="244" height="152"></font></a></div> <div align="justify"> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> Captivat pels encants del Cap de Creus, vaig continuar cap al nord per visitar Port-lligat, on Salvador Dalí passava gran part del seu temps, i on em vaig trobar una cala plena de petits vaixells de pesca que li donaven un encant especial al poblet. I no podia passar sense visitar Cadaqués, amb les seves cases blanques i els seus carrerons estrets i costeruts.</font></span></div> <div align="justify"><font size="3" face="Comic Sans MS"></font> </div> <div align="justify"> </div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"> I finalment, després de passejar per la vora la mar de Cadaqués, vaig tornar al cotxe per tornar definitivament cap a casa, després d’haver passat uns dies meravellosos per terres catalanes.</font></span></div> <div align="justify"><span style="font-family: comic sans ms; font-size: small"><font size="3"></font></span> </div> <div align="justify"> </div> <div align="center"><span style="font-family: comic sans ms; color: red; font-size: large"><font size="5"><a href="http://fotoblog-jordiet.blogspot.fr/2012/05/tour-per-barcelona_12.html" target="_blank">Aquí totes les fotos del viatge!</a></font></span></div> <div align="center"><span style="font-family: comic sans ms; color: white; font-size: x-large">:</span></div> Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-2458252256500495312012-04-25T21:16:00.001+02:002012-04-25T22:16:42.205+02:0025 d’abril<div align="justify">
Avui no us deixo amb un text meu, sinó que he trobat un article d’Emigdi Subirats i Sebastià que va ser publicat l’any del meu naixement fa 21 anys, un dia com avui, al Nou Diari (de Reus), però encara no ha canviat res de d’aleshores.</div>
<blockquote>
<h3 align="justify">
<a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/220382">Quan el mal ve d’Almança</a></h3>
</blockquote>
<div align="justify">
“<i>A la història de Catalunya hi trobem infinitat de dates importants que ens confirmen com a poble. L'actual manca de sobirania de la nació catalana prové precisament d'una data, d'una derrota història que començà l'esquarterament de la nostra terra. "El dia 25 d'abril de l'any 1707 es va perdre una batalla al terme d'almansa, i a conseqüència d'aquella derrota entraren al País Valencià i continuaren pels Països Catalans una quadrilla de lladres que des d'aleshores manen ací i encara no se n'han anat". Així comença el disc del grup valencià "Al Tall" titulat "Quan<a href="http://lh5.ggpht.com/-HBn4oSEL0hg/T5hNZWdLtjI/AAAAAAAAAjg/XzBDemlc-6g/s1600-h/image%25255B12%25255D.png"><img align="right" alt="image" border="0" height="179" src="http://lh3.ggpht.com/--0jxjQZgF2U/T5hNavoUeyI/AAAAAAAAAjo/uuE06WMY3_k/image_thumb%25255B8%25255D.png?imgmax=800" style="background-image: none; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-top-width: 0px; display: inline; float: right; margin: 11px 0px 0px 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" title="image" width="263" /></a> el mal ve d'almansa" i així comença la història de la divisió nacional catalana. La derrota catalana d'Almansa, la resistència històrica d'aquells nobles lluitadors catalans anomenats Maulets que defensaren la terra, concretament a Xàtiva i a València, que desembocà en la invasió del Principat per Tortosa i Cambrils, ciutats durament castigades, i que acabà amb la darrera derrota de l'11 de setembre de 1714 i un any després la definitiva caiguda de Mallorca, formen part de la nostra història col·lectiva com a nació, de Salses a Oriola i del Cinca a l'alguer.</i></div>
<div align="justify">
<i>Què sabem de la batalla d'Almansa? Ben poc. És com una cosa oblidada fins i tot en molts llibres d'història regionalista de Catalunya. Una batalla on van perdre els valencians, si ho volem dir així, aquests valencians dominats pels blavers, tendències negatives cap a la catalanitat, com ens fan saber moltes vegades els catalunyesos. Doncs no, la derrota d'Almansa suposà el començament d'infinitat de coses negatives. La primera, la persecució política de la llengua catalana amb la promulgació del decret de Nova Planta, un regal del primer rei de Borbó a tot el poble català, el de dalt i el de baix, sense distinció. Continuà amb la pèrdua dels nostres drets forals i la fragmentació total de l'antic regne d'Aragó, una divisió de la qual encara no ens hem recuperat.<a href="http://lh3.ggpht.com/-wn-bRgpgpaU/T5hNca4VPmI/AAAAAAAAAjw/9-KXj-cJyxs/s1600-h/image%25255B27%25255D.png"><img align="left" alt="image" border="0" height="278" src="http://lh3.ggpht.com/-xL4l0njKUIg/T5hNdCUSbrI/AAAAAAAAAj4/Ps9-1Z0sHNA/image_thumb%25255B14%25255D.png?imgmax=800" style="background-image: none; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-top-width: 0px; display: inline; float: left; margin: 18px 10px 0px 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" title="image" width="246" /></a></i></div>
<div align="justify">
<i>El regne d'Aragó havia conservat les llibertats, que provenien de l'Edat mitjana, i conservava la tradició comercial vinculada estretament al comerç mediterrani. El Principat ja veié fragmentada la terra quan Espanya regalà a França la Catalunya Nord per mitjà del Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659, que ocasionarà una profunda decadència cultural, econòmica i política. El regne de València havia perdut l'esplendor cultural dels segles XIV i XV i estava derrotat políticament després de la derrota a la revolta de les Germanies. En realitat, era tot un regne en decadència que fou absorbit pel poderós veí castellà centralista, que no tingué pietat a l'hora d'enfonsar la nsotra terra, que va estar traïda per l'aliat anglès.</i></div>
<div align="justify">
<i> Malgrat que un segle després Catalunya visqué una recuperació cultural i lingüística i uns tímids intents d'autogovern, el nostre país encara no s'ha recuperat dels desastres armats d'ara fa gairebé tres segles.</i></div>
<div align="justify">
<i>La nostra situació actual és conseqüència d'una invasió, fruit de la qual ha aparegut el blaverisme a València, que ha desnacionalitzat la terra pel lloc més feble, el sud. Tampoc al Principat se li ha retornat la llibertat militarment perduda o el tros de terra regalat a França. I encar més, la nostra nació, fragmentada territorialment, ha perdut en part la consciència de pertànyer a un país que va des de les Corberes al Segura. Aquesta, fins al moment, és <a href="http://lh5.ggpht.com/-i7TN9IBD4qs/T5hNfasvn7I/AAAAAAAAAkA/D60RU-wyGE0/s1600-h/image%25255B15%25255D.png"><img align="right" alt="image" border="0" height="184" src="http://lh3.ggpht.com/-Flx4SDpy3CM/T5hNgTdZySI/AAAAAAAAAkI/MGG8NWXG5Kk/image_thumb%25255B9%25255D.png?imgmax=800" style="background-image: none; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-top-width: 0px; display: inline; float: right; margin: 12px 0px 0px 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" title="image" width="244" /></a>una victòria del veí castellà, de l'espanyolisme, que els autonomistes corroboren. La implantació de fronteres regionals al Pirineu, al riu Sénia o el Cinca i Matarranya, és l'arma que han utilitzat per destruir la consciència nacioal catalana i absorbir-nos com a poble dins d'un estat que viu d'espatlles a la nació catalana, amb el qual mai no ens entendrem. Ara més que mai cal reivindicar la unitat del país català, superar els regionalismes valencians i principatins i conscienciar-nos que Catalunya sencera recupere la seua unitat i sobiranis, com haurien volgut els Maulets, Rafel de Casanoves i tots aquells que sofriren la derrota en pròpia carn.</i>”<br />
<span style="color: white;">.</span></div>
<div align="left">
<span style="font-size: small;">Emigdi Subirats i Sebastià</span></div>
<div align="right">
<u><span style="color: white;">.</span></u></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-90237372725072495502012-04-11T22:07:00.000+02:002012-04-12T15:05:24.383+02:00Visita al desert<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; line-height: 115%;"> </span></span><a href="http://fotoblog-jordiet.blogspot.com.es/2012/04/vistes-des-del-desert-de-les-palmes.html" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHCU2uqBt61FBqFC0j3ryJcwE8c5SuoRJnigvmP-fTBd0vRTiTuZYpacE5RCoTzR_OCXzEm6p2NGDWji4UA7Ocu-h0J2wFIv3FM3iux1hT1vy-5d0GcYNtIOJHXBnhXTZRjSjAQBSTXN63/s200/IMG_0614.JPG" width="133" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Avui era una d'aquelles
vesprades que no saps que fer i t’avorreixes per casa, però se m'ha acudit anar
a conèixer una serralada que, tot i tenir-la tan a prop, quasi no coneixia i
mai havia anat a donar una volta per allí, així dons, he agafat un bon llibre,
la càmera, he pujat al cotxe i he sortit en direcció al Desert de les Palmes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> No coneixia el camí, però
he arribat fins la Magdalena amb l’ajuda del navegador, allí començava una
petita carretera submergida entre els arbres i plena de corbes. Només començar
i durant tot el trajecte m’han acompanyat un munt de ciclistes, amb bicis de
muntanya, de carretera, grossos, prims... tothom havia aprofitat el bon dia per
eixir a prendre l’aire i gaudir de les meravelloses vistes que es deixaven
entreveure entre els nombrosos arbres. Des del cotxe la pujada es feia molt més
còmoda, però les ganes de deixar el cotxe i pujar amb la bici m’han impregnat i
he decidit de fer la ruta durant aquestes vacances.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Comic Sans MS"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> Una vegada deixat el cotxe
a mitja muntanya, i amb la càmera a la ma, he agafat una pista i he fet
direcció al cim, no per arribar-hi, sinó per gaudir d’unes millors vistes. La
vesprada era perfecta, feia bona temperatura, un bon sol i cap núvol tapant la
costa. Per aquells senders es podia gaudir d’unes espectaculars amb la
tranquil·litat del desert, però rodejat d’arbres i d’ocells que no han deixat
de cantar durant tota l’estona. I una vesprada avorrida, s’ha convertit en un
agradable passeig pel Desert i un desig d’agafar la bici per a tornar a visitar
aquells turons.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fotoblog-jordiet.blogspot.com.es/2012/04/panoramiques-de-la-costa.html"><img border="0" height="124" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzOSvS-92z3xJNAk3y53Q97ye_8uWUVb2AWpgI0gQsODskT14heErz6i7cD5Druhrl5Ms4jd97oJYeZpJAIZQjlTEpc-5UI3qqBIIHepRV00i8nzaxhVDXNWbO_Hjg_-qBjPW6l42ycEj_/s640/IMG_0553+uni%C3%B3.jpg" width="640" /></a></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="http://fotoblog-jordiet.blogspot.com.es/2012/04/panoramiques-de-la-costa.html">Panoràmiques</a></span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;"><a href="http://fotoblog-jordiet.blogspot.com.es/2012/04/vistes-des-del-desert-de-les-palmes.html">Fotos de la ruta</a></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: white; font-size: xx-small;">.</span> </span></div>
<span lang="CA" style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;"></span>Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-15140031596984930952012-03-13T01:17:00.000+01:002012-04-12T14:09:32.172+02:00A hard day<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span lang="EN-US" style="font-size: small;">Daniel was a calm boy who had a pretty girlfriend. He, a handsome man and
she, a blond young girl, they made a good couple. After two years sharing joys
and sorrows, they had become an inseparable couple. But,they weren’t as happy as they seemed.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="font-size: small;">On a cold winter day, Daniel was walking around university, waiting to come to class, when a young girl who was new to the university, asked him for a
class that she didn’t find. He kindly, went with her to the place, and she thanked
with a nice smile.</span></div>
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<span lang="EN-US" style="font-size: small;"> </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;">
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmgVuJ0aNy1vXwTG8m0iKEHEphSSd_PL8XCm197R33JHfotNNDOCDNHJK8B7L1xXxBHz1nU0IA7CLWDSeg75KdKCE2Yew2mnJkw4CQ0GeUWuJZ2R3uB0jdNvQn5dekc5A8sVmqUTheLbk5/s1600/san.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmgVuJ0aNy1vXwTG8m0iKEHEphSSd_PL8XCm197R33JHfotNNDOCDNHJK8B7L1xXxBHz1nU0IA7CLWDSeg75KdKCE2Yew2mnJkw4CQ0GeUWuJZ2R3uB0jdNvQn5dekc5A8sVmqUTheLbk5/s320/san.PNG" width="320" /></a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="font-size: small;">At night, after a hard day, he went back home remembering the
beautiful smile of that girl that morning. He was opening his car, when
suddenly he looked up and he saw that smile that had been recorded in his mind.
She was the girl that he had helped that morning; she was freezing waiting for the
bus. Daniel stopped the car beside her, and he invited her to take her home. She
accepted with a smile.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<span lang="EN-US" style="font-size: small;">When they arrived to her door, she asked him if he wanted a hot
chocolate, he stopped the car and he came up with her. They were cold,
the chocolate was very good, and without knowing why, he kissed her. They
went to bedroom, and under the sheets they forgot the cold of the night.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<span lang="EN-US" style="font-size: small;">They were still in bed, unaware that someone had come into the house.
When the boy saw a man with his girlfriend, he started to shout angrily, and Dani
frightened, started to run without dressing. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<span lang="EN-US" style="font-size: small;">Shortly afterwards, the other boy left to chase him, </span><span class="hps" style="font-size: small;"><span lang="EN">but he was</span></span><span lang="EN" style="font-size: small;"> <span class="hps">in the middle of</span> <span class="hps">the city</span> <span class="hps">only with underwear,</span> <span class="hps">very cold</span> and without know what to
do.</span></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-40654848730103097482011-09-24T05:25:00.000+02:002011-09-24T05:25:06.966+02:00Moving... (un mes després) Aquests últims mesos han passat moltes coses, coses bones i coses que mai hagués imaginat, però el fet és que hi ha hagut molts canvis en molt poc de temps i això costa d'assimilar.<br />
El canvi més esperat, el canvi de país, de costums i de llengua. Canvi d'universitat, canvi de vivenda, canvi d'amistat, canvi, canvi, canvi... tot nou, i la veritat es que es emocionant conèixer llocs i situacions noves, però per les nits, quan em sento a un dels bancs del canal, hi penso en tot allò que he deixat per un temps, penses en com estaran ells, en si tot serà igual quan tornes, encara que ja saps que no tot estarà com estava.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2DU0pNz5-_uDZKxNcNrOsQjLknA4fhpbum8WdN80NJA91pZ5VP4mJGm0srPtEFif88rpOBWP6zPmPJCu0VKRTHO87zKDX6vIFkDAYRJYSuUwVE8HXd9JqdPb6VQBt729m0mZnud5eXBJl/s1600/IMG_2634.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2DU0pNz5-_uDZKxNcNrOsQjLknA4fhpbum8WdN80NJA91pZ5VP4mJGm0srPtEFif88rpOBWP6zPmPJCu0VKRTHO87zKDX6vIFkDAYRJYSuUwVE8HXd9JqdPb6VQBt729m0mZnud5eXBJl/s320/IMG_2634.JPG" width="320" /></a> Perquè encara que ací estàs molt bé, amb tota la llibertat que es pot tenir, també hi ha moments en els que penses que estaries molt bé a l'UJI, amb un idioma que entens a la perfecció i amb una bona base per a totes les matèries; també trobes a faltar moments amb els amics, que aquest any eren molt importants.<br />
Dons bé, recorrerem el camí fins on puguem arribar i esperem poder dir al final d'aquest que ha merescut la pena.Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-87776608837700143012011-04-11T02:48:00.000+02:002011-04-11T16:37:25.688+02:009 d'abril de 2011<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1.0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 20px;"></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1.0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="color: black;">El 9 d'abril de 2011 ja és una data que quedarà marcada per sempre en les nostres memòries, un dia que difícilment oblidarem, aquells nervis dels dies i hores abans de començar, aquella por a que faltés alguna cosa, aquella tensió instants abans que Ricard baixés la batuta per primera vegada, aquella il·lusió per tornar-hi a un certamen i, com no, el moment del nomenament dels premis; les llàgrimes del director, l’alegria i la il·lusió a les cares de tots nosaltres..., sense oblidar-nos del sopar on la gent no va deixar de cantar i botar en tota l’estona. <o:p></o:p></span></span></span></div><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1.0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSOklmbRP4KSi_3YoH2O7OnbDjoxXwzDnI_F4q2Sep1IGGkNQMALZyAnUzdaqmqDD2caSt53HBJrct5lT1lIfWHTI76JwghVwGcbMXUj3Bp9N1SxpwraosKWdQNrsJtAtl2Cy-x5MpCl4u/s1600/Banda+Certamen.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSOklmbRP4KSi_3YoH2O7OnbDjoxXwzDnI_F4q2Sep1IGGkNQMALZyAnUzdaqmqDD2caSt53HBJrct5lT1lIfWHTI76JwghVwGcbMXUj3Bp9N1SxpwraosKWdQNrsJtAtl2Cy-x5MpCl4u/s400/Banda+Certamen.PNG" width="400" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="color: black;">Per fi, després de 81 anys, la Banda de Música Font d’Ensegures de Benassal ha pogut celebrar de nou la victòria al Certamen Provincial de Bandes de Música, celebrat a l’Auditori de Castelló. I és que, després de molt de treball dels tots els professors i directors que han passat per la nostra agrupació, i sobretot, gracies a les hores dedicades i a tot l’esforç realitzat durant els últims mesos per tots els membres de la banda, podem dir que ha valgut la pena, perquè la banda toca molt millor que abans, perquè el dissabte va fer una gran actuació i perquè es va guanyar el 1r premi i menció honorífica de la 3a secció. Des de principis d’any que vam començar a assetjar aquestes obres fins el dia del concert, tots i cadascun dels músics s’ha implicat tot el que ha pogut, anat a tots els assajos possibles, divendres, dissabtes, parcials, maratons... fins que hem aconseguit treure en davant “Astrofísica” i el “bandolero”.<o:p></o:p></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1.0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="color: black;">Unes hores abans del nostre torn per actuar, tots estàvem entrant i eixint per aquell passadís, muntant els instruments, afinant, amb els nervis habituals abans d’una actuació com aquesta, però aquesta vegada es veia la gent mes calma, seguts tranquil·lament als sofàs i sense passar molts nervis, llevat d’algunes excepcions com era el cas de Ricard... <o:p></o:p></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1.0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="color: black;">Després, una vegada damunt l’escenari, van ser segurament, els instants de més tensió i nerviosisme, però una vegada començà el pasdoble, ens vam oblidar del públic, de l’auditori, i tot i els petits errors, vam poder gaudir tocant les obres que tant havíem estudiat i quasi ens sabíem de memòria.<o:p></o:p></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1.0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="color: black;"></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1.0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="color: black;">Finalment, i després d’una bona estona de deliberació del jurat, que vam passar tots junts a la llotja, parlat amb els amics i familiars que havien vingut a veure’ns, vam escoltar atents la designació dels premis. Després de sentir els dos segons premis que van rebre les agrupacions de Jérica i de Suera, l’alegria de tots nosaltres va esclatar, abans que diguessin que la Banda de Benassal havia aconseguit el 1r premi amb 341 punts.<o:p></o:p></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 1.0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="apple-style-span"><span lang="CA" style="color: black;">Enhorabona a tots!!!<o:p></o:p></span></span></span></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-84620675405760969702010-08-06T05:23:00.000+02:002010-08-06T05:24:09.883+02:00Eixida ciclista<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping"></link><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Georgia;
panose-1:2 4 5 2 5 4 5 2 3 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:6.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:6.0pt;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">El passat dimarts vam eixir a fer una ruta ciclista pels voltants de castelló. Cadascú va eixir de sa casa i ens vam anar trobant pel camí, Victor va eixir de Gaeta cap a les 7:30, i amb un petit accident a mig camí, es va reunir amb mi a les 8:00 (A), on després d’intentar arreglar el fre de la seva bici i agafar els seus guants vam partir en busca de Carlos (B), a qui vam trobar cap a les 8:30, encara que anàvem amb un poc de retràs.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">Una vegada hi vam ser els tres junts, vam agafar el carril bici que voreja la platja de Benicàssim, fins trobar-nos amb la nova ruta que transita per l’antiga via de tren, i on es poden apreciar agradables vistes del mar i la muntanya a la vegada, i per on entravessem diversos túnels on a penes pots veure qui hi ha davant. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">En arribar a Orpesa(C) ens vam posar a buscar la carretera de Cabanes i vam preguntar als vianants que vam trobar, i on jo vaig tenir un petit ensurt amb els pedals. Després de agafar la carretera de Cabanes, que tota l’estona anava picant una mica cap amunt, vam arribar a un lloc on estaven treballant les maquines, i estava impracticable els següents 6km. Així dons, vam tenir que retrocedir i agafar la carretera següent, que havien fet més recentment. <o:p></o:p></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4W68huaagbyQS3C_Ns-g76hPHfTFapL1dMKFx9ch2NL3YLo6Kpeg2HBdwB6mT_WmH1MgxeMV1v4vB5wWAymT_CDTy77EIMgxgTJ9lJP7hHvEB1xHxbYdT5XracAeUGvMUeC7Ti-IJasC6/s1600/Recorregut.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4W68huaagbyQS3C_Ns-g76hPHfTFapL1dMKFx9ch2NL3YLo6Kpeg2HBdwB6mT_WmH1MgxeMV1v4vB5wWAymT_CDTy77EIMgxgTJ9lJP7hHvEB1xHxbYdT5XracAeUGvMUeC7Ti-IJasC6/s320/Recorregut.JPG" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">Després d’una estona anant per la nacional, que és un poc desagradable per la quantitat de vehicles i la velocitat a la que van, vam agafar la carretera de Cabanes que es feia prou còmoda. Quan vam deixar el nou tram, va començar uns quilòmetres de pujades que s’alternaven amb plans, i on ens vam separar momentàniament per fer la pujada més còmoda. La pujada acabava amb una rampa de poc més de mig quilòmetre, però d’un desnivell important, que ens va fer patir molt, portant el plat més menut pensava que no hi podria arribar perquè, tot i ser bastant curta, la seva duresa era considerable.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">En arribar dalt(D), on hi havia una capelleta i uns ametles amb unes ametles molt bones, vam recuperar forces descansant i menjant una mica, i vam emprendre el camí de retorn. Vam arribar a Cabanes(E) on vam agafar la nova autovia, que encara no està oberta i ens permetia anar molt tranquils fins arribar a la Pobla Tornesa(F), on vam comprar aigua perquè ja no ens en quedava.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">En eixir de la pobla hi trobem un tram molt bonic i divertit, però a la vegada molt perillós, on Victor va tenir una petita sortida de pista sense conseqüències, ja que es tracta d’una baixada del 17% amb moltes corbes i diversos canvis de rasant que no et deixen veure la corba que hi ha a continuació. Una vegada a Borriol(G), vam tornar a omplir les ampolles a la font que hi ha a la plaça del poble i vam emprendre el camí cap a casa(H), on u a u ens vam anar separant.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">Els 70km que havíem previst van acabar sent 78km, però considero que és una ruta molt interessant, ja que té vistes molt boniques, una pujada molt interessant i dura, així com una baixada molt espectacular. Pel que a mi respecta, ens ho vam passar bastant bé i a veure quan fem la següent xics.<o:p></o:p></span></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-2985672706041633072010-08-03T23:30:00.000+02:002010-08-06T04:37:34.903+02:00Comença la nova temporada<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping"></link><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Georgia;
panose-1:2 4 5 2 5 4 5 2 3 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:6.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:6.0pt;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">Després d’un curs tan complicat com va ser aquest últim i d’unes tranquil·les vacances, a és hora de començar a preparar la nova temporada. Diuen que la base de tot és el treball i quan abans es comença, més fàcil resultarà el curs que ve, que també serà molt dur.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">Tot i que l’any passat hi vaig tenir canvis molt importants, però aquells que van romandre igual durant el curs passat canvien aquet. Després de tres meravellosos anys als juvenils ja ha arribat l’hora de donar el salt i jugar a l’equip amateur, on espero passar-m’ho tant bé com fins ara. Espero poder seguir jugant amb els amics que estàvem junts fins ara, i trobar-nos amb nous companys, que tot i que estem acostumats a jugar amb ells, tot és diferent perquè ara ens sentirem del mateix equip amb els mateixos objectius. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">Aquet any no serà tan fàcil poder jugar totes les setmanes un munt de minuts, però serà un plaer jugar amb aquest jugadors, que juntament amb els “petits” que pujarem del filial, podem fer un gran equip i passar-nos-ho molt bé. A més a més, tot això em motiva a entrenar més dur i posar-me en forma el més aviat possible. Per això demà començaré a fer la meva pròpia pretemporada fins que l’equip es pose a treballar passades les festes.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgynOBQF45t9ZbxJbJhamRn8KN0hTRPMeJMlko6TfFELZ4QdKqRXEd-yyeFmZX0ykagMFhWnLaxVAH378UBKIbLz3E3mcxB7zf9Aue_PsDkllE1HBUZt7capfg3X9rZoLU5hl6gzCXPNiwa/s1600/bici.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgynOBQF45t9ZbxJbJhamRn8KN0hTRPMeJMlko6TfFELZ4QdKqRXEd-yyeFmZX0ykagMFhWnLaxVAH378UBKIbLz3E3mcxB7zf9Aue_PsDkllE1HBUZt7capfg3X9rZoLU5hl6gzCXPNiwa/s200/bici.JPG" width="115" /></a></div><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">Demà eixiré a córrer una estoneta per començar poc a poc, i pel vespre jugarem amb “Kolo-kats”, segurament l’últim partit del torneig ( i de la temporada passada ), perquè serà molt complicat passar l’eliminatòria. Aquesta primera setmana faré ciclisme per no maltractar les cames fins que no torno al meu pes habitual, i per complir amb la promesa de pujar al “Bartolo”.<o:p></o:p></span></div><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">El dimarts repetiré la baixada Benassal-Castelló per la carretera habitual, però amb la bici de muntanya per a tenir-la per a la pujada de divendres. El dimecres faré una nova ruta juntament amb Carlos i Victor, que cadascú comença des de sa casa, però consta del següent recorregut: eixida des de Castelló, passant per Benicàssim, Oropesa, Cabanes i Borriol, i tornant a Castelló. Una ruta d’aproximadament 70km, ja amb la bici de carretera. El dijous eixiré a fer uns poquets quilòmetres i el divendres será la “Gran pujada al Bartolo”, la pujada més llarga que he fet fins ara.</span><br />
<br />
<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping"></link><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Georgia;
panose-1:2 4 5 2 5 4 5 2 3 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:6.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:6.0pt;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">D'altra banda, l'any passat vaig canviar de professor de percussió i a més la meva estimada Sareta va deixar la banda... Però una vegada passat, poc a poc ens hem acostumat, ara torna Eloy i ja tinc moltes ganes de tornar a tindre una classe amb ell. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">A la Banda, el nou director, Ricard, es molt divertit i agradable, encara que alguns companys es queixen de que els exigeix massa. És molt xerraire i extrovertit, però els assajos també son entretinguts, encara que no són com abans. La “Bandeta” cada dia sona millor, encara que sense els reforços, Brunet i Martí, i els altres dos vilafranquins que hi som, Erik i jo, no funcionari. El passat divendres vam fer l’audició de fi de curs on vam tocar un pasdoble, Disney, Tarzan i una molt xula per a timbals, que ara no recordo com es diu.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">Ara he descansat uns dies de la música, però a partir d’ara ja començaré a preparar el curs que ve i el concert de festes amb la Banda.<o:p></o:p></span></div> <meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData"></link><link href="file:///C:%5CUsers%5CJordi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping"></link><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Georgia;
panose-1:2 4 5 2 5 4 5 2 3 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:6.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:6.0pt;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFfQOzFyxpHXwoYVSqYEG7YVPXppQPNNDjSBBPRCz71C6k1GYRykycEu7TPHX8PKLjwngRX5_VOr1ougrXA7j2t99QPSshLLIDwmJWH85LJLaQOtbzJKtZr76Rd3RlRHdb342T76_BF8b3/s1600/Companys.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFfQOzFyxpHXwoYVSqYEG7YVPXppQPNNDjSBBPRCz71C6k1GYRykycEu7TPHX8PKLjwngRX5_VOr1ougrXA7j2t99QPSshLLIDwmJWH85LJLaQOtbzJKtZr76Rd3RlRHdb342T76_BF8b3/s400/Companys.jpg" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">Finalment, per completar el resum del curs passat, no em puc oblidar d’EurUJI, el gran maldecap dels vint que hem tingut la sort i desgràcia d’entrar en aquest grup. Les classes reduïdes fan que siga més fàcil comunicar-se amb els professors, i sobretot, que el grup estiga més unit, que sempre es molt d’agrair. Ha sigut un curs molt complicat, on algunes assignatures no he pogut arribar a “agafar-les”, però finalment els professors del grup han decidit passar-me també de curs. L’any que ve l’agafo amb moltes més ganes, perquè sé que si no hi treballo molt més que l’any passat no hi podré anar-hi a França, per això m’he proposat no perdre més hores fent coses que no serveixen per res i aprofitar-lo per estudiar, assajar i entrenar. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12pt;">Sé que el curs que ve serà molt dur, hauré de treballar més que mai, però ho aconseguiré!<o:p></o:p></span></div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-86531373344947235052009-11-05T23:42:00.000+01:002009-11-05T23:57:49.362+01:00Recuperació a la vistaAquell disabte tot pintava malament, no teniem el baló i havia tingut un mal pressagi. <br />No havia arrivat el descans ja estava a la dutxa. Un simple esquins, però que portaria conseqüències a tant llarg termini.<br />El fisio no va tardar gens en arreglar-me el turmell, i en dues setmanes vaig tornar a jugar, però no tot estava normal.<br />Després de les dues setmanes parat, era necessari eixir a correr per agafar la forma, però aquí vaig trobar el pitjor problema. Als pocs minuts d'eixir a correr la part externa del bessó començava a carregar-se molt ràpidament, fins fer-me parar. Al principi pensava que això ere normal i que s'aniria passant, i així vaig anar passant els mesos, fins que un dia em faig enfadar i vaig dir prou. Vaig anar al metge, cosa que haguera tingut que fer fa molt de temps, ja que és una simple lesió que te una recuperació molt ràpida i comoda.<br />L'elongació dels tendons del peroneal anterior, és la principal conseqüència d'aquell esquins, però és un senzill defecte en la recuperació que té molt fàcil solució.<br />A partir d'ara ja comença la costa avall, espero poder tornar a competir en pocs mesos i jugar com sé i no he pogut demostrar aquesta temporada.<br />Un meset i tot arreglat!!Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1271201387065997385.post-34223570218535088772009-10-30T13:24:00.000+01:002010-08-03T14:26:59.936+02:00Per una caricia<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Només un gest, sense mirar-nos, una simple gest ha sigut el desencadenant de tot açò. Des d’aquell dia sempre he tingut pardalets al meu cap, amb millors i pitjors moments, moments de dubtes, però sempre rondant els meus pensaments.</span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Diuen que el “roce hace el carinyo”, i segurament tinguen raó, tots els dies veient-te i he acabat agafant-te carinyo. Però ara tot s’ha acabat, si ja s’han acabat els exàmens, oh, que bé!, però amb això s’ha acabat també el veure’t tots els dies i a totes hores, amb boniques conversacions que sempre acabaven amb un “sort!” mutu. Hagués preferit continuar amb els exàmens, només per estar al teu costat i veure’t tos els dies.</span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Però tot això s’ha acabat, de moment, ara comença l’estiu, les vacances que tant he desitjat durant tot el curs, però la felicitat no pot ser completa. L’estiu es farà molt llarg sense tu, alguna vegada ens trobarem de festa, potser, però res serà el mateix, només espere que vulgues passar alguna estoneta junts aquest estiu.</span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Demà sortim cap a Tenerife amb moltes ganes de passar-ho bé amb els amics, però el pensar que hagueres pogut estar tu també i poder passar una altra setmana junts, m’entristeix una mica. Sols espero veure’t molt aviat, perquè... et trobaré a faltar.</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">~Primavera 2009~</span>Jordihttp://www.blogger.com/profile/00784056287931999354noreply@blogger.com0