El Gran Wyoming

          A banda de la seva faceta humorística, quan es posa serios també val la pena escoltar-lo:

.

Hugo Chávez

"Hugo Chávez es un demonio. ¿Por qué? Porque alfabetizó a 2 millones de venezolanos que no sabían leer ni escribir, aunque vivían en un país que tiene la riqueza natural más importante del mundo, que es el petróleo. Yo viví en ese país algunos años y conocí muy bien lo que era. La llaman la "Venezuela Saudita" por el petróleo. Tenían 2 millones de niños que no podían ir a las escuelas porque no tenían documentos. Ahí llegó un gobierno, ese gobierno diabólico, demoníaco, que hace cosas elementales, como decir "Los niños deben ser aceptados en las escuelas con o sin documentos". Y ahí se cayó el mundo: eso es una prueba de que Chávez es un malvado malvadísimo. Ya que tiene esa riqueza, y gracias a que por la guerra de Iraq el petróleo se cotiza muy alto, él quiere aprovechar eso con fines solidarios. Quiere ayudar a los países suramericanos, principalmente Cuba. Cuba manda médicos, él paga con petróleo. Pero esos médicos también fueron fuente de escándalos. Están diciendo que los médicos venezolanos estaban furiosos por la presencia de esos intrusos trabajando en esos barrios pobres. En la época en que yo vivía allá como corresponsal de Prensa Latina, nunca vi un médico. Ahora sí hay médicos. La presencia de los médicos cubanos es otra evidencia de que Chávez está en la Tierra de visita, porque pertenece al infierno. Entonces, cuando se lee las noticias, se debe traducir todo. El demonismo tiene ese origen, para justificar la máquina diabólica de la muerte."

                                                                                                                        Eduardo GALEANO

Records intensament vius

          Bé, m'ha costat molt arribar fins aquí. No és només el fet d'escriure, sinó el fet de parlar de tu, crec que m'ha costat molt. Però ja fa un any i sis mesos que va ocórrer i, encara que moltes de les preguntes que em feia aquell dia continuen sense resposta, crec que la millor forma de retret homenatge i de treure un somriure al recordar-te, és contar tot allò que vam fer junts, les petits coses, els instants que vam viure i que tant vam gaudir durant mols anys. Per això intentaré escriure cada cop d'alguna vivència que vam tindre junts, no sempre agradables, però que sempre van ser un plaer viure-les al teu costat.

          Un dels primers records que em va venir al cap va ser el d’un dels últims partits d’aquella darrera lliga. Era a Rossell, jo tenia un mal dia i no vaig estar bé ni ho vaig donar tot sobre el camp, això era una cosa que ell mai podia entendre. El seu esperit de lluita i la seva força eren impressionants, és sens dubte una de les coses que més admiro d’ell, aquell dia vam discutir, ens vam cridar durant tot el partit i vam acabar farts l’un de l’altre.

          Va ser el meu capità algunes temporades, i crec que és el millor capità que mai he pogut tenir, reuneix totes les característiques d’un gran lider i és únic transmetent la seva força als altres. Però un lider també ha de ser humà, i ha de comprendre i saber estar al costat dels seus quan ho necessiten.

          Només va xiular l’arbitre el final, no ens va caler dir-nos res, una mirada, una disculpa i una abraçada. Ens havíem entès l’un a l’altre sense obrir la boca. Només després de molts anys junts havíem arribat fins a aquest punt, on tots dos sabíem el que havíem fet malament i, al mateix temps confiàvem en l’altre, sabent que això no tornaria a passar, que els dos havíem après la lliçó.

          Es veritat que en els moments bons, es quan millor t’ho passes i més a gust et trobes amb la gent, però més que això, en els moments complicats s’aprenen moltes lliçons que et son de molta ajuda per a la vida.

          Pot ser, d’aquell partit no tinga cap record bo, però mai oblidaré aquell instant, et vaig entendre i sabia que m’havies entès, i no va ser necessari res més, en una mirada tot es va arreglar.