Comença la nova temporada

Després d’un curs tan complicat com va ser aquest últim i d’unes tranquil·les vacances, a és hora de començar a preparar la nova temporada. Diuen que la  base de tot és el treball i quan abans es comença, més fàcil resultarà el curs que ve, que també serà molt dur.

Tot i que l’any passat hi vaig tenir canvis molt importants, però aquells que van romandre igual durant el curs passat canvien aquet. Després de tres meravellosos anys als juvenils ja ha arribat l’hora de donar el salt i jugar a l’equip amateur, on espero passar-m’ho tant bé com fins ara. Espero poder seguir jugant amb els amics que estàvem junts fins ara, i trobar-nos amb nous companys, que tot i que estem acostumats a jugar amb ells, tot és diferent perquè ara ens sentirem del mateix equip amb els mateixos objectius.

Aquet any no serà tan fàcil poder jugar totes les setmanes un munt de minuts, però serà un plaer jugar amb aquest jugadors, que juntament amb els “petits” que pujarem del filial, podem fer un gran equip i passar-nos-ho molt bé. A més a més, tot això em motiva a entrenar més dur i posar-me en forma el més aviat possible. Per això demà començaré a fer la meva pròpia pretemporada fins que l’equip es pose a treballar passades les festes.

Demà eixiré a córrer una estoneta per començar poc a poc, i pel vespre jugarem amb “Kolo-kats”, segurament l’últim partit del torneig ( i de la temporada passada ), perquè serà molt complicat passar l’eliminatòria. Aquesta primera setmana faré ciclisme per no maltractar les cames fins que no torno al meu pes habitual, i per complir amb la promesa de pujar al “Bartolo”.

El dimarts repetiré la baixada Benassal-Castelló per la carretera habitual, però amb la bici de muntanya per a tenir-la per a la pujada de divendres. El dimecres faré una nova ruta juntament amb Carlos i Victor, que cadascú comença des de sa casa, però consta del següent recorregut: eixida des de Castelló, passant per Benicàssim, Oropesa, Cabanes i Borriol, i tornant a Castelló. Una ruta d’aproximadament 70km, ja amb la bici de carretera. El dijous eixiré a fer uns poquets quilòmetres i el divendres será la “Gran pujada al Bartolo”, la pujada més llarga que he fet fins ara.

D'altra banda, l'any passat vaig canviar de professor de percussió i a més la meva estimada Sareta va deixar la banda... Però una vegada passat, poc a poc ens hem acostumat, ara torna Eloy i ja tinc moltes ganes de tornar a tindre una classe amb ell.

A la Banda, el nou director, Ricard, es molt divertit i agradable, encara que alguns companys es queixen de que els exigeix massa. És molt xerraire i extrovertit, però els assajos també son entretinguts, encara que no són com abans. La “Bandeta” cada dia sona millor, encara que sense els reforços, Brunet i Martí, i els altres dos vilafranquins que hi som, Erik i jo, no funcionari. El passat divendres vam fer l’audició de fi de curs on vam tocar un pasdoble, Disney, Tarzan i una molt xula per a timbals, que ara no recordo com es diu.

Ara he descansat uns dies de la música, però a partir d’ara ja començaré a preparar el curs que ve i el concert de festes amb la Banda.

 

Finalment, per completar el resum del curs passat, no em puc oblidar d’EurUJI, el gran maldecap dels vint que hem tingut la sort i desgràcia d’entrar en aquest grup. Les classes reduïdes fan que siga més fàcil comunicar-se amb els professors, i sobretot, que el grup estiga més unit, que sempre es molt d’agrair. Ha sigut un curs molt complicat, on algunes assignatures no he pogut arribar a “agafar-les”, però finalment els professors del grup han decidit passar-me també de curs. L’any que ve l’agafo amb moltes més ganes, perquè sé que si no hi treballo molt més que l’any passat no hi podré anar-hi a França, per això m’he proposat no perdre més hores fent coses que no serveixen per res i aprofitar-lo per estudiar, assajar i entrenar. 

Sé que el curs que ve serà molt dur, hauré de treballar més que mai, però ho aconseguiré!