Meravelles de Barcelona

          Quan vaig escoltar que era l’últim partit del Pep a casa em vaig adonar que mai havia anat a veure el Barça de Pep al Camp Nou, i com que era l’última oportunitat, vaig comprar l’entrada quasi sense pensar-ho. Una vegada fet, vaig pensar que ja que anava a la ciutat pagava la pena quedar-se a veure les meravelles de la ciutat Condal.

 

 

          Era cap al mig dia quan vaig arribar, i pels voltants del camp ja es notava l’ambient blaugrana d’una nit de partit important. Després d’entrar a l’hostal i menjar alguna cosa vaig anar cap al museu, per veure tots els nous titols que hi han des de l’última vegada que hi vaig estar. Baixar per les mateixes escales que utilitzen els jugadors per sortir al camp, passejar pels vestuaris i passadissos, veure aquelles copes que tant havies vist per televisió… començava un dia d’emocions.

 

          Després de la visita, i com aperitiu, em vaig dirigir cap al mini-estadi on el Barça B s’enfrontava a l’Elx. No va ser un gran partit, poques ocasions, el Barça va dominar durant els 90 minuts, però va ser l’Elx qui, aprofitant un contraatac, va fer el 0-1 definitiu. Tot i així, vam poder veure les joves promeses del club que asseguren l’estil de joc blaugrana.

 

          Per la nit, el camp s’anava omplint ràpidament al fer-se l’hora, i quan va començar el partit, el camp estava ple fins a les banderes, tot i la poca importància del partit era una nit especial al Camp Nou. Era una nit de festa, la gent cantava, s’ho passava bé, mentre al camp, el Barça amb Messi al capdavant ens regalava un altre gran partit per recordar. Però aquesta vegada els 4 gols de Leo van quedar com una anècdota, el protagonista era Pep. Ell només estava pel partit, però les dedicatòries de l’argenti i les veus dels assistents li agraíem constantment tot el que ens ha fet gaudir durant aquests 4 anys.

 

  

 

          A la fi del partit, i amb la graderia fent l’onada, va arribar l’hora del comiat. Tot el camp aplaudint i amb crits de Guardiola! Guardiola!, Pep es va acomiadar amb un emocionant discurs i un fins aviat que tots desitjàvem. Com a les celebracions dels títols, la festa va acabar amb la roda de tots els jugadors i el cos tècnic al cercle central.

 

 

          El diumenge pel matí em vaig aixecar aviat però poder visitar Barcelona en tan sols un dia, tot un repte!. Vaig eixir de l’hostal, a la voreta del Camp Nou, en direcció al nord on son els carrers mes inclinats de la ciutat. Creuant la Diagonal i seguint per la ronda del General Mitre vaig arribar al Parc Güell. Em vaig dirigir a la part alta del turó per veure Barcelona i em vaig trobar amb un cantant meravellós que amenitzava l’estança.

 

        

           Després vaig continuar per la zona alta, i vaig anar baixant a poc a poc veient tots els racons i meravelles que Gaudí ens va deixar pel parc, des de la seva casa, passant per les columnes, el mirador i fins arribar al drac de l’entrada, i sempre acompanyat de una musica molt original i molt agraïda que anaven tocant pels racons del parc.

 

 

          Després d’esmorzar pels jardins del parc, vaig començar a baixar cap al centre, i en arribar a la Sagrada Família em vaig trobar amb una agradable sorpresa, s’estava disputant la milla sagrada família, amb alguns dels millors corredors de la península.

 

          Des de la Sagrada Família, em vaig aproximar a la Plaça de les Glòries Catalanes per veure de prop de la Torre Agbar. Tornant per la Diagonal, vaig arribar fins el Passeig de Gràcia on vaig fer una parada davant de la Pedrera per menjar i llegir el diari on recordaven l’emotiva nit anterior.

 

          Una vegada recuperades les forces, vaig continuar pel Passeig de Gràcia fins arrivar a la Plaça de Catalunya que estava plena de gent, al igual que la Rambla. Passant per Canaletes i per alguna paradeta, vaig arribar al Liceu, i per la Plaça Reial em vaig dirigir a la Catedral pels estrets carrers del barri gòtic.

 

        

Passant pel mercat de Sta. Caterina vaig arribar al Parc de la Ciutadella, ple de gent estirada per la gespa, gaudint d’un agradable diumenge. Mentre els xiquets jugaven i algunes parelles feien un passeig amb barca pel llac, un grup de joves feia percussió corporal dins una petita pèrgola, que sorprenia a aquells que ens arrimàvem a escoltar.

 

          Després de veure el Parlament de Catalunya, vaig sortir del Parc cap al passeig del port on hi havien molts transatlàntics que van anar sortit poc a poc. Passant pel Mirador de Colom, em vaig dirigir cap al castell de Montjuïc, on després duna llarga pujada vaig poder veure Barcelona des de l’altra banda, a més de tota la costa propera a la ciutat amb els seus vaixells, grans i petits.

 

          Dalt del castell vaig berenar i, sense bateria a la càmera, em vaig dirigir cap a l’hostal per a descansar, passant per la Plaça Espanya. Després d’un llarg recorregut d’uns 31,8 Km, em vaig relaxar als sofàs de la sala d’oci de l’hotel, on vaig poder conversar i jugar al bitllar amb uns francesos i uns xinesos que hi havia a l’hotel, per poc després caure cansat sobre el llit.

 

         

Dilluns al matí, vaig agafar el cotxe per visitar la zona olímpica de Montjuïc i per fotografiar la Plaça Espanya, les Fonts de Montjuïc i el Palau d’Alfons XIII. Després d’esmorzar dins les piscines olímpiques, vaig tornar al cotxe per pujar al Tibidabo, les millors vistes de Barcelona. Vaig visitar la ermita i vaig passejar per la muntanya gaudint de les espectaculars vistes que ens deixa la ciutat de Barcelona als peus del Tibidabo.

 

         

          Després de dos dies impressionants, vaig pujar al cotxe per deixar Barcelona i tornar cap a Toulouse. Però com quedava molt de dia, vaig arrimar-me a Roses per dinar a la vora de la platja, passant abans per Empuriabrava per conèixer els famosos carrers-canals del poble. Després de passejar per la platja de Roses, em vaig dirigir a la cala on es troba el Bulli, una bonica caleta perduda dins un parc natural, que fan encara mes atractiu l’encant del restaurant de Ferran Adrià.

 

 

          Captivat pels encants del Cap de Creus, vaig continuar cap al nord per visitar Port-lligat, on Salvador Dalí passava gran part del seu temps, i on em vaig trobar una cala plena de petits vaixells de pesca que li donaven un encant especial al poblet. I no podia passar sense visitar Cadaqués, amb les seves cases blanques i els seus carrerons estrets i costeruts.

 

 

          I finalment, després de passejar per la vora la mar de Cadaqués, vaig tornar al cotxe per tornar definitivament cap a casa, després d’haver passat uns dies meravellosos per terres catalanes.

 

 

Aquí totes les fotos del viatge!

: