El canvi més esperat, el canvi de país, de costums i de llengua. Canvi d'universitat, canvi de vivenda, canvi d'amistat, canvi, canvi, canvi... tot nou, i la veritat es que es emocionant conèixer llocs i situacions noves, però per les nits, quan em sento a un dels bancs del canal, hi penso en tot allò que he deixat per un temps, penses en com estaran ells, en si tot serà igual quan tornes, encara que ja saps que no tot estarà com estava.
Perquè encara que ací estàs molt bé, amb tota la llibertat que es pot tenir, també hi ha moments en els que penses que estaries molt bé a l'UJI, amb un idioma que entens a la perfecció i amb una bona base per a totes les matèries; també trobes a faltar moments amb els amics, que aquest any eren molt importants.Dons bé, recorrerem el camí fins on puguem arribar i esperem poder dir al final d'aquest que ha merescut la pena.
Canviem de pais tots junts i ens veiem menys que abans xD
ResponEliminaÉs una pena no compartir les mateixes matèries, però pot ser bo que tots serem complementaris uns als altres.
És una sensació que respira qualsevol que surt a l'exili, que busca unes noves experiències: el pensar amb el que deixes enrere i les seues circumstàncies. I vore que al tornar, tot haurà canviat un poc, però esperem que no tant perque siga una altra cosa diferent :)
Espere rellançar esta vida virtual. De vegades somie que ho faig però visc sense fer-ho, i em senc malament, perque tenim moltes coses que dir, tots!
Salut!
L'any que ve ja passarem més temps junts ;)
ResponEliminaPerò no me plores perque trobes a faltar a la xiqueta eh... jaja