No coneixia el camí, però
he arribat fins la Magdalena amb l’ajuda del navegador, allí començava una
petita carretera submergida entre els arbres i plena de corbes. Només començar
i durant tot el trajecte m’han acompanyat un munt de ciclistes, amb bicis de
muntanya, de carretera, grossos, prims... tothom havia aprofitat el bon dia per
eixir a prendre l’aire i gaudir de les meravelloses vistes que es deixaven
entreveure entre els nombrosos arbres. Des del cotxe la pujada es feia molt més
còmoda, però les ganes de deixar el cotxe i pujar amb la bici m’han impregnat i
he decidit de fer la ruta durant aquestes vacances.
Una vegada deixat el cotxe a mitja muntanya, i amb la càmera a la ma, he agafat una pista i he fet direcció al cim, no per arribar-hi, sinó per gaudir d’unes millors vistes. La vesprada era perfecta, feia bona temperatura, un bon sol i cap núvol tapant la costa. Per aquells senders es podia gaudir d’unes espectaculars amb la tranquil·litat del desert, però rodejat d’arbres i d’ocells que no han deixat de cantar durant tota l’estona. I una vesprada avorrida, s’ha convertit en un agradable passeig pel Desert i un desig d’agafar la bici per a tornar a visitar aquells turons.
Que bien escribes... y la historia preciosa, eres el mejor jajaja ^^
ResponEliminaMuchas gracias Sandra :)
ResponEliminaTus historias son muy bonitas también.