El 9 d'abril de 2011 ja és una data que quedarà marcada per sempre en les nostres memòries, un dia que difícilment oblidarem, aquells nervis dels dies i hores abans de començar, aquella por a que faltés alguna cosa, aquella tensió instants abans que Ricard baixés la batuta per primera vegada, aquella il·lusió per tornar-hi a un certamen i, com no, el moment del nomenament dels premis; les llàgrimes del director, l’alegria i la il·lusió a les cares de tots nosaltres..., sense oblidar-nos del sopar on la gent no va deixar de cantar i botar en tota l’estona.
Unes hores abans del nostre torn per actuar, tots estàvem entrant i eixint per aquell passadís, muntant els instruments, afinant, amb els nervis habituals abans d’una actuació com aquesta, però aquesta vegada es veia la gent mes calma, seguts tranquil·lament als sofàs i sense passar molts nervis, llevat d’algunes excepcions com era el cas de Ricard...
Després, una vegada damunt l’escenari, van ser segurament, els instants de més tensió i nerviosisme, però una vegada començà el pasdoble, ens vam oblidar del públic, de l’auditori, i tot i els petits errors, vam poder gaudir tocant les obres que tant havíem estudiat i quasi ens sabíem de memòria.
Finalment, i després d’una bona estona de deliberació del jurat, que vam passar tots junts a la llotja, parlat amb els amics i familiars que havien vingut a veure’ns, vam escoltar atents la designació dels premis. Després de sentir els dos segons premis que van rebre les agrupacions de Jérica i de Suera, l’alegria de tots nosaltres va esclatar, abans que diguessin que la Banda de Benassal havia aconseguit el 1r premi amb 341 punts.
Enhorabona a tots!!!