Només un gest, sense mirar-nos, una simple gest ha sigut el desencadenant de tot açò. Des d’aquell dia sempre he tingut pardalets al meu cap, amb millors i pitjors moments, moments de dubtes, però sempre rondant els meus pensaments.
Diuen que el “roce hace el carinyo”, i segurament tinguen raó, tots els dies veient-te i he acabat agafant-te carinyo. Però ara tot s’ha acabat, si ja s’han acabat els exàmens, oh, que bé!, però amb això s’ha acabat també el veure’t tots els dies i a totes hores, amb boniques conversacions que sempre acabaven amb un “sort!” mutu. Hagués preferit continuar amb els exàmens, només per estar al teu costat i veure’t tos els dies.
Però tot això s’ha acabat, de moment, ara comença l’estiu, les vacances que tant he desitjat durant tot el curs, però la felicitat no pot ser completa. L’estiu es farà molt llarg sense tu, alguna vegada ens trobarem de festa, potser, però res serà el mateix, només espere que vulgues passar alguna estoneta junts aquest estiu.
Demà sortim cap a Tenerife amb moltes ganes de passar-ho bé amb els amics, però el pensar que hagueres pogut estar tu també i poder passar una altra setmana junts, m’entristeix una mica. Sols espero veure’t molt aviat, perquè... et trobaré a faltar.
~Primavera 2009~
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada