Avui era una d'aquelles
vesprades que no saps que fer i t’avorreixes per casa, però se m'ha acudit anar
a conèixer una serralada que, tot i tenir-la tan a prop, quasi no coneixia i
mai havia anat a donar una volta per allí, així dons, he agafat un bon llibre,
la càmera, he pujat al cotxe i he sortit en direcció al Desert de les Palmes.
No coneixia el camí, però
he arribat fins la Magdalena amb l’ajuda del navegador, allí començava una
petita carretera submergida entre els arbres i plena de corbes. Només començar
i durant tot el trajecte m’han acompanyat un munt de ciclistes, amb bicis de
muntanya, de carretera, grossos, prims... tothom havia aprofitat el bon dia per
eixir a prendre l’aire i gaudir de les meravelloses vistes que es deixaven
entreveure entre els nombrosos arbres. Des del cotxe la pujada es feia molt més
còmoda, però les ganes de deixar el cotxe i pujar amb la bici m’han impregnat i
he decidit de fer la ruta durant aquestes vacances.
Una vegada deixat el cotxe a mitja muntanya, i amb la càmera a la ma, he agafat una pista i he fet direcció al cim, no per arribar-hi, sinó per gaudir d’unes millors vistes. La vesprada era perfecta, feia bona temperatura, un bon sol i cap núvol tapant la costa. Per aquells senders es podia gaudir d’unes espectaculars amb la tranquil·litat del desert, però rodejat d’arbres i d’ocells que no han deixat de cantar durant tota l’estona. I una vesprada avorrida, s’ha convertit en un agradable passeig pel Desert i un desig d’agafar la bici per a tornar a visitar aquells turons.
Que bien escribes... y la historia preciosa, eres el mejor jajaja ^^
ResponEliminaMuchas gracias Sandra :)
ResponEliminaTus historias son muy bonitas también.