El canvi més esperat, el canvi de país, de costums i de llengua. Canvi d'universitat, canvi de vivenda, canvi d'amistat, canvi, canvi, canvi... tot nou, i la veritat es que es emocionant conèixer llocs i situacions noves, però per les nits, quan em sento a un dels bancs del canal, hi penso en tot allò que he deixat per un temps, penses en com estaran ells, en si tot serà igual quan tornes, encara que ja saps que no tot estarà com estava.
Perquè encara que ací estàs molt bé, amb tota la llibertat que es pot tenir, també hi ha moments en els que penses que estaries molt bé a l'UJI, amb un idioma que entens a la perfecció i amb una bona base per a totes les matèries; també trobes a faltar moments amb els amics, que aquest any eren molt importants.Dons bé, recorrerem el camí fins on puguem arribar i esperem poder dir al final d'aquest que ha merescut la pena.
